El 7 de març, quan escric això, han passat ja disset borrasques d’alt impacte (BAI) des que va començar la temporada a l’octubre (Alice) fins avui (Regina), set d’elles durant el mes de gener. Les BAI són sistemes de baixa pressió que produeixen vents molts forts i tempestes torrencials que poden tenir un gran impacte sobre béns i persones.
7Això ja va més enllà d’estudis científics i retòrica ecologista o negacionista. Són fets, amb conseqüències materials mesurables. Els avisos ja han donat pas als desastres, i és hora de començar a treballar seriosament per mitigar el canvi climàtic (CC) i prendre mesures adaptatives per minimitzar l’impacte de ventades, inundacions, etc.
Ahir mateix els presidents de Portugal (conservador) i Espanya (socialdemòcrata) van presentar una aliança ibèrica enfront del CC dient, entre altres coses, que el CC no és de dretes ni d’esquerres, i que cal acció climàtica ambiciosa, cooperativa i socialment justa per protegir la ciutadania i preservar els ecosistemes de la península Ibèrica. Tanquen la declaració prometent estreta col·laboració tècnica i administrativa en matèria d’avaluació ambiental de projectes energètics.
Precisament aquesta és la segona gran amenaça que tenim al damunt, tot i que es pot convertir en oportunitat. Els esdeveniments del Pròxim Orient (que no tenen pinta de resoldre’s a curt termini) ja provoquen restriccions en el transport de petroli i gas produïts a la zona, fent pujar els preus de forma exponencial i afectant, entre altres, al cost de l’energia, el transport i la producció agrària.
En un món cada cop més inestable, tot són raons per aprofundir en polítiques de sobirania energètica basades en energies renovables. Com menys depengui un territori de fonts d’energia foranes, més estabilitat té tot el seu sistema econòmic. La gratificació d’aquesta aposta és que contribueix dramàticament a la reducció d’emissions de gasos i a la mitigació del CC.
Per això és molt important que les regulacions ambientals, energètiques i fiscals, i la inversió publicoprivada en energies renovables siguin el pal de paller de l’acció de govern de les administracions.
Malgrat el relat dels que no paren de guanyar vots, però no governen enlloc, les renovables generen llocs de treball de qualitat; són cada cop més barates, amb la qual cosa les inversions són inferiors a les necessàries en altres tecnologies; i generen zero emissions mentre produeixen energia de fonts gratuïtes (sol, vent, onades, aigua…). Els salvapàtries prefereixen continuar important combustibles fòssils espoliats per governs que enceten guerres on llocs on, curiosament, hi ha molt petroli, i acusar de fanatisme climàtic a tothom qui posa una mica de seny. Aquests són la tercera gran amenaça.
