Amnistia Internacional i les residències

0
76

Quant a l’escàndol de les residències, Amnistia Internacional s’ha quedat curta. No han denunciat la vulneració dels drets humans i el greuge comparatiu que circulava en documents publicats a l’inici de la pandèmia, definint la prioritat que tenen els contagiats a accedir a urgències dels hospitals. Documents en què es parlava de la prioritat de persones amb “rellevància social”.

Estic convençut que qualsevol “vip”, gent amb padrins i, si quedava lloc, contagiats amb possibilitats de supervivència arribaven abans a urgències que qualsevol avi internat en residències públiques o externalitzades propietat de societats de fons voltor amb finalitat de lucre.

Els documents van sortir pels mitjans i per internet. La seva veracitat ha quedat confirmada pels fets. Un responsable d’urgències ho va justificar dient que era un triatge habitual en situacions d’overbooking. Ja estan tardant els bufets d’advocats i els familiars dels morts a organitzar col·lectius per demandar administracions, municipis, consells comarcals i consorcis que externalitzen residències, camuflades amb diferents noms.

Recordem que l’inepte conseller Chakir Homrani Lesfar encara no ha dimitit ni l’han cessat. Ell sí que ha cessat un secretari general i un director general. Si mai el fan fora, serà per l’escàndol dels autònoms, no per la seva letal irresponsabilitat amb les residències. El seu partit polític s’ha lluït.

Un comentari sobre les primàries de Junts per Cat (això de “Junts” grinyola molt). No calia el teatret entre Borràs i Calvet. Està cantat un tercer Dragon Khan amb Aragonès, Iceta (del 155) i les omnipresents anticapitalistes. No oblidem els tripartits amb Maragall i Montilla. Haurem de votar amb una pinça al nas en lloc de mascareta.

Joan Pes i Castell

Sant Sadurní d’Anoia

FER UN COMENTARI