Mentrestant, el Leonard anava desmuntant i, alhora, improvisant el seu llit per passar la nit, després de ser expulsat del Centre d’Acollida Abraham de Vilafranca, sense una raó de pes, al contrari, una fal·làcia orquestrada per una incompetent tractadora del centre. El seu llit només es componia d’uns cartrons, la màrfega, el sac de dormir, i una petita manta que dibuixava una imatge surrealista, acompanyat dels arcs i la llum tènue de l’hotel Pere III. La pluja feia acte de presència, cada cop més persistent.
No oblidem que el Leonard estava empadronat a Vilafranca, acabava de sortir de l’hospital, sense oblidar que arrossegava un refredat de campionat. Va treure el bloc de notes, el llibre que mai li faltava a la motxilla, i la seva amiga inseparable als viatges, la ràdio. Mentrestant, contemplava com una cortina de la pluja anava desfigurant l’escultura geomètrica que representa els Falcons de Vilafranca, que es troba al centre de la plaça de l’Exèrcit, nom amb què antigament se la coneixia, ja que havia estat una caserna de l’exèrcit, tot i que el petit estany que abraça l’escultura està abandonat des de fa temps i sense peixos.
Es va adonar que el seu cos no passaria aquella nit. Així doncs, va trucar a un conegut d’uns cellers on havia treballat anys enrere i els va comentar la situació en què es trobava. Després d’una hora es va presentar el conegut i, després de comentar-li la situació, el va convidar a sopar. A banda d’un cafè amb llet, li va prestar 100 euros, amb els quals va agafar una habitació a l’hostal Penedès, 20 euros diaris.
Després d’estar quatre dies a l’hostal, que coneixia per visitar alguns coneguts que havien estat al Centre d’Acollida Abraham, va agafar la seva motxilla i se’n va anar de Vilafranca amb les seves circumstàncies, malalt i sense poder fer el seu tractament mèdic gràcies a la col·laboració, el menyspreu de la direcció de Càritas. Per què serveixen els pisos socials i els albergs a Catalunya? Per què no existeix un programa d’habitatge social?
Ho pregunto a la senyora Mónica Martínez Bravo, de Drets Socials de Catalunya, al senyor Carles Campuzano, conseller dels Drets socials de Catalunya, i, sobretot, a la ministra Ione Belarra Arteaga, dels serveis socials. Espero que llegeixin aquesta carta. Com va escriure el periodista J.M. Espinàs, “la conducta que traspassa els límits de la incivilitat pot definir-se com un atemptat contra la dignitat humana, contra els drets de la persona, com a immoralitat des del punt de vista social”.
Francisco Estadella
Vilafranca del Penedès
