Apunts sobre la situació del català actual (5)

0
97
Si us hi afegiu avui, heu de saber que aquest és el cinquè lliurament d’una sèrie de sis articles que estic publicant setmanalment. Els fragments reproduïts provenen de “El futur de la llengua. El català que (no) parlen els joves”, del diari Ara del diumenge 24 de gener del 2021

 

Entre els joves hi ha els mateixos problemes que en la resta de grups: la norma de convergència al castellà, la dependència que té el català dels parlants inicials, el poc consum cultural i audiovisual en català… Els joves es limiten a circular en dinàmiques sociolingüístiques que han creat els adults.”

“Mira el cas d’Andorra. Té el català com a llengua oficial, però el portuguès probablement és la llengua més parlada. És evident que un estat no t’ho garanteix tot. Però no ens amaguem darrere de la globalització: si depengués d’això estaríem parlant xinès.”

“Els joves se sumen a causes, perquè són molt sensibles a la vulneració de drets. Tinc el convenciment que se sumaran a la causa de la llengua si és vista com el feminisme o la lluita ecologista. Crec que ha d’anar per aquí perquè no sigui una qüestió connotada sinó de drets socials. Ja hem vist que hi ha lluites socials en què els joves surten del tantsemenfotisme.”

“– Després d’’El català és cosa de tots’, ‘El català depèn de tu’ o ‘Parla sense vergonya, parla en català’, quin eslògan faríeu servir per al català dels anys 20 del XXI?

– Un eslògan per al segle XXI l’ha de fer algú jove!

– Hauria d’anar orientat a aconseguir que diferents perfils de parlants utilitzin més el català. Hem d’anar cap a polítiques lingüístiques molt més personalitzades, inclusives i empàtiques.

– Si tingués 30 anys jo diria ‘Per una llengua comfy’, aquest terme que ha sortit per descriure la roba que portem per teletreballar: et dona confort, seguretat, però al mateix temps permet la projecció exterior. A més, si es llegeix en català com confi, vol dir: ‘Tu tranqui, tu tira, i confia que és una llengua no marcada i podràs circular sense portar l’estigma de res’. Però, com que en tinc 50, et dic ‘Per una llengua segura, còmoda i sostenible’.”

“[…] Són exemples, com van ser-ho Peret, Serrat o El Último de la Fila fa anys, del fet que utilitzar el català no només és possible sinó que pot arribar a enriquir l’obra de l’artista. Les dades de tots aquests artistes –Rosalía, Bad Gyal, La Pegatina, Stay Homas– no menteixen: cantar en català en un context cada cop més globalitzat no resta, al contrari.”

“A ver, qui diu que els joves no parlem català? ¿Quién lo dice? Als joves el que ens passa és que no tenim complexes. ¿Qué pasa, melón? Que no ho entens? Pues mira que és fàcil. En el món hi té d’haver de tot. I si vols ser un tio de calle has de dominar quants més idiomes millor. I donar-li a la llengua, això mateix. En canvi, aquests sapos que corren per aquí el que tindrien que fer és callar-se més: estan tot el puto dia en plan ‘que si he escoltat allò, i mira què ha dit aquell…’. És que són lo peor. Però mira, a mi em dona igual. Me la suda bastant. Con tal de que no em taladrin molt… Que no posem pronoms, dice… però si posem molts! Jo no soc dels pro, vale, però no me quejo. És que se’t cau tot a terra quan veus el mogollón de pronoms que has de ficar. ¡Qué palo! Olbida’t! Ells, com els fiquen de natural, mira, però jo ja li dic al profe, tu flipes! Estàs tu que faig això. L’únic que puc fer és posar pronoms random. Així de quan en quan ho clavo. Ho sé, ho sé, estic mamadíssima i voldríeu donar-me petons tot el dia, però no fa falta. No soc el vostre crush. No faig aquella olor a potingues tan seva. Qué asco. Definitivament, a mi no em va el postureo. Vinga, fem un pensa o què?”

[Sobre el text anterior] “No ens posem melodramàtics que no tot és tan dolent. El text (fals però fet a partir d’escoltar, ara sí que escoltem, joves reals) acaba amb un bri d’esperança: fem un pensa és una abreviació de fem un pensament, una expressió ben genuïna que han utilitzat Calders o Sagarra (només per citar dos exemples) per dir que prenem una decisió, en aquest cas tocar el dos. Bé, no ho diguem massa fort, perquè ells es pensen que és només seva i, si veuen que potser no, ja no els agradarà i cagada pastoret. I no ens ho podem permetre.”

FER UN COMENTARI