Ara toca Europa

0
247

Sense temps de pausa, de pair-ho ni d’agafar alè, hem deixat enrere les eleccions a corts generals i ja estem a les portes de les municipals i les europees. En l’era de les noves tecnologies, en què fins i tot els bancs –tan gelosos de tenir cura dels calés dels altres– funcionen cada cop més amb sistemes electrònics i menys per finestreta, les persones que figuren al cens i que vulguin votar hauran de tornar a fer cua als col·legis electorals per dipositar la seva papereta, mentre que les qui l’atzar ha volgut que formessin part d’una mesa electoral, hauran d’allargar encara unes hores més la seva ja dilatada jornada electoral, fins a altes hores de la nit –amb la possibilitat només d’aixecar-se una horeta de taula per anar a dinar–, fins a acabar el recompte. En alguns casos, els 55 euros que cobrin pel servei seran per pagar-los les seves 16 hores de contribució al funcionament de la democràcia. Potser ja fora hora que els sistemes de votació entressin al segle XXI.

Finalment, en aquestes eleccions al Parlament europeu Puigdemont es pot presentar com a candidat, després que la justícia espanyola hagi tornat a fer un ridícul que ja no es pot dir que sigui sense precedents, per intentar vetar-lo. Els diferents tribunals (Junta Electoral Central, Tribunal Suprem, Jutjat Contenciós Administratiu de Madrid) s’han anat passant la pilota tant com han pogut, i no seria gens estrany –ja se sap que aquestes coses la diplomàcia europea les fa de sotamà– que les instàncies europees se n’haguessin afartat i haguessin fet un parell de trucades per posar ordre, perquè una cosa és mirar cap a una altra banda en els afers “interns” del Regne d’Espanya, i l’altra és fer-ne còmplices –per activa o per passiva– els altres estats de la Unió. Altra cosa serà que li permetin exercir. Ja buscaran la manera d’impedir-ho, conscients que si el seu exili polític causa un desgast enorme a la imatge del país, només faltaria que a sobre pogués expressar-se des de l’àgora oficial de Brussel·les. Quant a Junqueras, el tenen més controladet, entre reixes i a les portes d’una condemna exprés que l’inhabiliti per exercir com a càrrec públic.

A les antípodes tenim una candidata penedesenca, ni més ni menys que de cap de llista, del PP. La sadurninenca Dolors Montserrat “júnior” passarà de tenir seient al Consell de Ministres a parlamentària europea. Quina por quan mitingueja que hi anirà per explicar al món la veritat del que està passant a Catalunya! Només cal escoltar el seu discurs sobre la violència de l’1-O.

FER UN COMENTARI