Arestes preelectorals

1
201

Galdós paperot el que està jugant aquesta setmana la presidenta del Congrés, que la seva primera decisió com a tal ha estat no prendre LA decisió: suspendre o no suspendre els presos polítics de les funcions públiques que els han atribuït, democràticament, els electors i les electores catalanes. Però Meritxell Batet, per estratègia electoral pocs dies abans de la nova doble cita electoral –no fos cas que catapultés l’independentisme a votar en massa–, ha preferit amagar el cap sota l’ala, rentar-se’n les mans, i ella i Tribunal Suprem s’han estat passant la pilota vergonyosament per no mullar-se públicament. I quan l’estratègia no ha tingut més recorregut, doncs demanen un altre informe als lletrats. I qui dies passa, anys empeny. Després de diumenge, ja no hi haurà motiu per dilatar-ho.

El fet és clar: hi ha uns càrrecs electes i ni tan sols hi ha una sentència que els condemni. Per tant, la seva decisió és política, no jurídica. I el que està fent el partit socialista és seguidisme del que fins encara no fa un any feia el PP al govern: intentar donar una pàtina de legalitat a la seva repressió als presos polítics catalans. És a dir, fer política, dient que no se’n fa. Tirar la pedra i amagar la mà. Política en mans dels jutges. Talment com mantenir una fiscalia –que depèn del govern– que defensa les mateixes tesis que la fiscalia posada pel PP i que el lletrat de l’acusació particular, que és ni més ni menys que Vox. Europa se’n deu fer creus.

Això no ha de fer perdre l’excepcional situació que s’ha donat aquesta setmana a les corts espanyoles: per primer cop, uns presos polítics exercint el seu càrrec. En plena democràcia. Encara que Rivera girés la cara per no mirar-los als ulls. Encara que la tele pública de l’Estat ho hagi amagat tant com ha pogut. Com si no passés res. Plans tancats per a l’establiment, plans oberts quan el protagonista no era del seu grat.

Amb tot aquest panorama, cal no perdre de vista que diumenge, més enllà d’unes europees que la majoria es prendrà en clau domèstica, hi ha unes eleccions municipals en què la ciutadania s’hi juga l’elecció del proper alcalde o alcaldessa i qui podrà formar govern local per als pròxims quatre anys. Les decisions polítiques de proximitat, doncs, estan en mans de l’electorat. Cal participar-hi. Per responsabilitat col·lectiva.

1 COMENTARI

  1. Ara ja sabem que han suspès els nostres diputats, que amb això han passat com un tanc per sobre dels nostres vots, que en nom de la sagrada unitat d’Espanya s’estan carregant la democràcia. Com sigui, creiem en la força del nostre vot. Demà votarem en clau local i de país a les europees.

FER UN COMENTARI