Aquest dijous s’ha presentat, al Consell Comarcal, el projecte de restauració del pantà de Foix, impulsat pel Consorci del Foix (Diputació de Barcelona, ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos i Fundació Abertis). Fa divuit mesos, el Consorci va decidir començar a treballar per restablir la qualitat de l’aigua de l’embassament, per això van convidar a participar-hi l’Agència Catalana de l’Aigua, la Universitat de Barcelona, l’IRTA i la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal que s’encarreguessin d’assessorar tècnicament sobre la restauració de la conca del riu Foix i el pantà.

El que s’ha presentat és el full de ruta del projecte, que consta de tres fases: una primera que es començarà de forma immediata i que suposa recollir i estudiar les dades que des de fa més de 30 anys es tenen sobre el pantà; una segona, que consistirà en l’elaboració d’un projecte de restauració a partir de l’estudi obtingut en la primera fase; i una tercera, de desenvolupament i concreció del projecte. Per poder tirar endavant la segona fase, des del Consorci se sol·licitarà, abans de setembre, una subvenció del programa europeu Life.

La solució implica eliminar els fòsfors
“El pantà de Foix és l’embassament més hipereutròfic de Catalunya i de l’estat espanyol. Abans que hi hagués la depuradora de Vilafranca, era una fossa sèptica”, ha comentat Narcís Prat, de la UB. El pantà presenta nivells molt alts de fòsfor que a l’estiu serveix per alimentar les algues que creixen en quantitats ingents (un milió de cèl·lules/ml), es podreixen i provoquen pudor. A més, els dotze metres de sediments acumulats al fons tampoc ajuden, ja que també concentren fòsfors que s’acaben diluint en l’aigua.

La solució, per tant, passa per detectar la procedència dels fòsfors (se sap que una part arriba amb l’aigua provinent de la depuradora de Vilafranca, per això l’ACA hi farà una intervenció de 13 milions d’euros, però hi ha altres canals d’arribada que cal localitzar).
També està previst crear aiguamolls a la cua de l’embassament que serviran per eliminar de forma natural aquest nutrient.

Pel que fa als sediments, els investigadors proposen abocar al fons del pantà un tipus d’argila que fixarà el fòsfor a sota i no permetrà que es dissolgui amb l’aigua. Totes aquestes actuacions, ha anunciat Prat, demanen constància i paciència “els primers anys es dediquen molts esforços i no es nota, però arriba un punt que la tendència s’inverteix. En quatre o cinc anys es podria veure un canvi considerable”.

FER UN COMENTARI