El Parlament català ha anunciat commemorar les assemblees de Pau i Treva que es van celebrar durant l’entrada del feudalisme a Catalunya l’any que ve, el 2027.
Aquestes assemblees tenien el seu origen en la Pau i Treva de Déu, que fou un moviment assembleari català impulsat al segle XI com a resposta a l’Església i de la pagesia a les violències dels nobles feudals. Entre finals del segle X i principis de l’XI, als comtats catalans es va consolidar el feudalisme, que va ocasionar un període de lluites entre senyors pel control de les terres, en el qual els camperols i religiosos patien nombrosos atacs. Aquest era el fet que realment va originar les assemblees de Pau i Treva impulsades sobretot per la institució eclesiàstica, que no volia perdre tampoc el seu control de les terres dels camperols o vassalls. Aquí al Penedès el monestir de Santes Creus, el de Poblet i el de Sant Cugat del Vallès van ser alguns dels seus promotors.
La primera assemblea de Pau i Treva va tenir lloc a Toluges (Rosselló) el 1027, sota presidència de l’abat Oliva. Es prohibia (entre altres afers) participar en combats o lluites entre dissabte i dilluns, per poder complir el precepte dominical. I també es prohibia assaltar clergues, esglésies o béns propietat d’una església o d’un monestir.
El rei Alfons I l’any 1188 va signar a Vilafranca una altra constitució de Pau I Treva, en la qual, entre altres, posà sota la seva protecció les esglésies de Catalunya i els béns amb menció especial de les del Sant Sepulcre i Temple i Hospital de Jerusalem, tres ordes militars religioses que estaven també al Penedès.
L’any 1217 Nunó Sanç, comte de Cerdanya i Rosselló, va proclamar una constitució de Pau i Treva per aquests llocs, molt semblant a unes que s’havien celebrat a Lleida, una l’any 1173 i una altra el 1214. Jaume I convocà una nova assemblea a Vilafranca, el 1218, vàlida per a tot Catalunya, del Cinca fins a Tortosa i Salses, en la qual confirmà la pau general dels camins.
La primera de Lleida, sota el regnat d’Alfons el Cast, va servir per estipular aquestes assemblees, per les quals el poder civil i el rei van assumir de ple la iniciativa per protegir clergues, camperols, mercaders i vianants davant dels atacs dels nobles. La segona de Lleida, presidida pel cardenal Pere de Benavent, es va celebrar al Palau Reial per estabilitzar la Corona d’Aragó. Eclesiàstics, nobles i ciutadans van jurar fidelitat al jove rei Jaume I i van redactar uns estatuts fonamentals de Pau i Treva.
L’assemblea de Pau i Treva de Vilafranca, celebrada l’any 1218, va ser una fita històrica clau convocada pel rei Jaume I. Va servir per refermar l’aliança del rei amb la burgesia, els clergues, els ordes militars i la comunitat jueva. Un dels acords va ser la declaració oficial dels jueus com a aliats del rei.
Les assemblees són considerades l’embrió del parlamentarisme català i l’origen de les Corts Catalanes, però, això sí, relacionades més amb el control de la burgesia i els estaments religiosos catalans.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
