Aurora Díaz Plaja

0
975

L’any 2013 vam commemorar el naixement de dues personalitats de la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) catalana: Joana Raspall i Aurora Díaz Plaja. La primera va acaparar una mica força els actes, les celebracions i fins i tot les publicacions que se’ls van dedicar al llarg de l’any. Va ser per raons molt diverses que ara no fan al cas: la Joana encara era viva, la poesia de la Joana la van fer seva i la van treballar moltíssimes escoles del país… Em va saber greu que la figura i l’obra d’Aurora Díaz Plaja quedessin una mica arraconades.

Ara, amb molt d’encert i suposem que fruit d’un encàrrec fet aquell any commemoratiu, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha publicat el volum Homenatge. Aurora Díaz Plaja (1913-2003) amb la intenció de deixar constància d’una vida i d’una obra dedicades a inculcar el gust per llegir i l’amor als llibres, sobretot entre els infants, com poques n’hi ha hagut al nostre país.

No és pas casualitat que el seu lema més popular, i ben actual, sigui “Llegir per fer llegir”. El volum, fonamentalment, és una antologia de la variada obra d’Aurora Díaz Plaja i esdevé una bona mostra de la seva feina en tots els camps en què va destacar: la crítica de literatura infantil; la biblioteconomia, en què sobresurten les seves guies de lectura i les obres de divulgació; els contes infantils propis; les biografies divulgatives de personalitats com Gandhi o García Lorca; i encara les adaptacions d’obres clàssiques. Només hi manca, tot i que la bibliografia ens el documenta exhaustivament, el seu vessant de traductora, sobretot d’obres infantils i juvenils, tant del català al castellà, i viceversa, com d’altres llengües com l’alemany i l’anglès, que també dominava. El volum, a més de la bibliografia que ja hem esmentat i de l’antologia, té una extensa introducció, amb nombroses fotografies, titulada “Semblança d’Aurora Díaz Plaja”, obra de la seva neboda, Ana Díaz-Plaja, professora i especialista en LIJ també, que ens fa una bona aproximació a la vida i l’obra de l’escriptora, alhora que en reivindica el llegat; un llegat que, sense cap mena de dubte, aquest volum de la ILC ajudarà a mantenir i a fer conèixer una mica millor.

Voldria acabar aquest breu comentari amb una anècdota que m’han cridat l’atenció mentre llegia els textos, i que de ben segur agradarà els lectors de La Fura: la presència del Penedès al text en tres ocasions. La primera, quan al seu diari de bibliotecària al Servei de Biblioteques del Front parla del seu pas per Vilafranca i el Vendrell, de camí cap al front amb el Bibliobús de la Institució de les Lletres Catalanes (p. 9); la segona, quan s’esmenta que l’únic premi que porta el seu nom va néixer a Vilafranca, arran del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil, que s’hi va celebrar l’any 2001 (p. 25); i la tercera, quan ens adonem que la darrera obra publicada per l’autora, el conte La nena de l’ocell de paper, va ser publicada per l’editorial Vilatana, amb seu a les Gunyoles d’Avinyonet (p. 55).

FER UN COMENTARI