Bons propòsits

0
123

Estem a les acaballes del 2019 i, per tant, és l’hora dels bons desitjos. En aquest darrer editorial de l’any en proposarem uns quants, que són alguns dels bons propòsits formulats pel personal de La Fura. No en va, un editorial és un format de text periodístic que reflecteix l’opinió del mitjà de comunicació. Som-hi.

Comencem pels tòpics: que l’any que ve ens porti salut. Hi ha una part de la població, la que no ha patit malalties que els hagin condicionat d’una manera o altra la vida, que potser no ho valorarà, però el cos humà és un organisme fràgil, que depèn de molts factors per trobar-se al 100%. I quan la salut minva, la nostra qualitat de vida ho fa en la mateixa proporció. Com que, mentre no es demostri el contrari, només es viu una vegada, mirem de fer-ho en les millors condicions possibles.

En part, l’atzar hi tindrà molt a veure, però també hi ha factors que no en són aliens. No necessàriament té relació de causa/efecte, però fer esport hi pot ajudar. En un món cada cop més sedentari, malgrat que el cos és una màquina pensada per estar en moviment constant, fer exercici amb regularitat pot ajudar a tenir més bona salut.

Com també hi pot ajudar que deixem de maltractar el planeta d’una vegada. La humanitat fa unes quantes generacions que ens comportem com a depredadors del nostre hàbitat, i el planeta se n’està cansant. O fem un canvi de xip global, o la nostra salut se’n ressentirà i els deixarem un futur ben galdós a les futures generacions. Ja ho estem fent, de fet. Tal vegada siguem a temps de revertir-ho, si ens hi posem.

Qui hi pot ajudar són els polítics. Són els que tenen la potestat de legislar per frenar el canvi climàtic. Però cal que facin alguna cosa més que un bon propòsit. S’han de mullar i fer-ho de seguida.

Parlant de política, per acabar demanem que s’acabin les portes giratòries; demanem que el 5 a la nit vinguin tres reis, ens portin molts regals –útils– i, d’acord amb la darrera enquesta del CEO, que a Catalunya puntua la monarquia amb un 2,21, que quan ens llevem el dia 6 n’hagin marxat quatre. I –per què no?–, després d’haver passat un any ple d’injustícies, amb presos polítics, exiliats, cops de porra, etc., que el 2020 ens acosti a la independència. No per retirar una bandera i penjar-ne una altra, sinó perquè com a societat puguem viure una mica millor.

FER UN COMENTARI