El meu respecte pels col·lectius legals afectats econòmicament. El que no cola és que alguns vulguin fer passar per cultura, esport, salut, política, hostaleria, comerç essencial, etc., activitats que no ho són. No posaré exemples per no exhaurir l’espai publicable a la Bústia. En aquests temps difícils en què ens hi van la salut i la vida, han de tenir la decència de no barrejar el vici, el consumisme i la festa boja, amb les prioritats genuïnes i justificades. Si fos una guerra o un cataclisme en lloc d’una pandèmia, potser quedarien més en evidència, encara que la quantitat de morts i patiment de les víctimes és molt semblant.
Jo vull opinar sobre el turisme cultural. Sense fer trampes, crec que és una forma major de cultura encara que no consti com una necessitat essencial. És el que més he trobat a faltar des del 2019. Cap restricció m’ha afectat tant com aquesta i detesto els que volen reivindicar espectacles de masses, lúdics i superficials com si fossin cultura de la bona. Si fos veritat, aquest país estaria ple de premis Nobel.
Després de tota una vida visitant ciutats i països, fa uns pocs anys vam conèixer uns cracs d’aquesta activitat: una PIME familiar que també organitza viatges i que ho fa millor que qualsevol altra de les que hem conegut. Amb els anys m’he tornat més curós i burgès i ja no m’atreveixo a viatjar gaire lluny pel meu compte, ni anar amb el low cost de moda i masses. He de donar les gràcies i fer un homenatge als que ens han posat en safata això de viatjar amb seguretat, confort i un plus de familiaritat. Estic segur que tots els seus clients els trobem molt a faltar, ja que, per motius obvis, fa temps que no poden satisfer-nos. Només desitjo que no pleguin i tornin a portar-nos pel món com més aviat millor. Els nostres agraïments més sincers al Miquel, la seva família i els seus empleats. Ànims.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
També mencionar l’encarregat de les excursions a Sant Sadurní, en Josep Bargalló del Casal d’Avis. Val molt, ell i els seus.
Gràcies.