Cal defensar l’ús del català!

“Si parles a un home en una llengua que comprèn, els teus mots van al seu cap. Si li parles en la seva llengua, els teus mots van al seu cor”, deia Nelson Mandela.

Cal defensar la llengua materna “com una expressió de riquesa cultural”, tal com diu el document aprovat pel Consell d’Europa el 1992, on el català és la llengua amb més parlants en relació amb totes les que s’anomenen “regionals o minoritàries” a la Unió Europea i és l’única que saben parlar més de set milions de persones. El català no resisteix, recula quantitativament (i també qualitativament), sobretot entre les generacions més joves i en els àmbits d’ús més nous i amb més projecció de futur.

El preàmbul de l’Estatut del 1979 assumeix que la tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.

Si observem el Baròmetre de l’ús del català a internet de WICCAC a 31 de gener del 2021, podem destacar que el percentatge global d’ús del català és del 65,82% (alt). Hi ha deu dels 35 sectors analitzats a l’estudi que tenen un percentatge d’ús del català inferior al 50%. N’hi ha set que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i tres inferior al 30% (molt baix). Entre els joves de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80%, tant pel que fa a saber-lo parlar com a saber-lo escriure. Tanmateix, el que es dona en aquesta franja és la combinació amb el castellà.

Així doncs, el català ha de ser percebut pel jovent, independentment del seu origen, com la llengua més útil al nostre país per guanyar-s’hi la vida, com també la més prestigiosa des d’un punt de vista social.

Clàudia Rodríguez

portaveu del Jovent Republicà de Cubelles