Calor mortal

0
105

Som a l’estiu i fa calor. Això no és cap novetat. El que sí que és nou és que les onades de calor se succeeixin una darrere l’altra des de finals de maig, quan encara faltava un mes per arribar a l’estació estival. I la previsió  de l’Agència Estatal de Meteorologia és que tot segueixi igual a curt termini, almenys durant quinze dies més.

Les conseqüències de la calorada persistent són i seran moltes. I globals. Les empreses que munten aires condicionats faran l’agost, perquè encara que aquests aparells no comportin res de bo per a la temperatura planetària, sí que permeten unes certes hores de confort que ho fan més suportable. Sobretot si no es té una piscina a prop. Altra cosa és la consciència de cadascú de col·locar-lo a una temperatura raonable: no cal haver-se d’abrigar. La mesura implantada del govern central de situar els aires condicionats a un màxim de 27º en espais públics va en aquesta direcció, però com tot el que fa, no sembla que hagi de ser gaire efectiva. Qui ho controlarà? I el seu objectiu no és climàtic, sinó econòmic i energètic: per combatre l’alça del preu dels combustibles i la por europea a no tenir prou combustibles fòssils per passar l’hivern, si el govern rus tanca l’aixeta.

El que és segur és que el canvi climàtic ha fet que la verema, per a algunes varietats, hagi començat a finals de juliol. Perquè les temperatures fa temps que estan disparades i s’ha accelerat la maduració del raïm. I amb tan poca aigua que la producció caurà en picat, de l’ordre del 20-25% a la DO Penedès. La calorada ha donat també l’esgarrifosa xifra de 180 persones mortes a Catalunya durant el mes de juliol per les altes temperatures, majoritàriament gent gran, i a Espanya n’han estat més de 2.000, segons l’Institut de Salut Carlos III. Perquè hem passat el mes de juliol més calorós de la història, en 82 anys de registres existents, i també el juny i el maig van ser els més calorosos. Tres mesos seguits. A més, com que hi ha una sequera acumulada important, ja se’ns avança que a partir de setembre hi haurà restriccions d’aigua, si ni comença a ploure a les capçaleres dels rius amb una mica de ganes.

El canvi climàtic ja no és l’amenaça del papu que ens ve. És una realitat tangible que està tenint conseqüències importants, que aniran a més, en forma de morts, pobresa, onades migratòries, sequera, desaparició d’espècies i molt, molt de patiment. I el que s’està fent per combatre’l és intranscendent.

FER UN COMENTARI