La Carpa de la Revolució serà l’epicentre del festival, que també programarà actuacions a altres espais de Ribes, com el pont de la Palanca i les places i els carrers del poble. Circ, dansa, teatre, música i poesia donaran forma a una programació eclèctica, pensada per a tots els públics, i que enguany aposta per un to més contemporani, donant importància al llenguatge del cos i al moviment.

Exemple d’aquesta aposta serà el duet francès Les Invendu, que presentarà Accroche toi si tu peix, un espectacle que parteix de la complexitat de les relacions humanes i que convida a fer un viatge poètic pel moviment a través de la unió de la dansa i els malabars.

Les Invendu serà un dels caps de cartell del festival junt amb altres artistes que s’han fet un lloc en el circuit estatal. Entre ells, els extremenys Albadulake, que presentaran una adaptació de La casa de Bernarda Alba que fusiona circ, flamenc i teatre; la madrilenya Mireia Miracle, amb un show en què explora els límits del clown; o els murcians Muerdo, que donaran a conèixer el seu darrer disc, La mano en el fuego, en el que serà el seu segon concert a Catalunya, després de passar per la sala Apolo de Barcelona.

Enguany, però, el festival aposta per les creacions de casa. I és que un 30% de la programació prové de companyies catalanes, entre les quals destaquen noms com FunDanMondays, Las Rubias i Eia. Portaran en escena suggerents propostes com Tarab, un espectacle de percussió que reunirà en un mateix escenari fins a 27 artistes; Mensajeras immundas, una comèdia a la carta en què el públic decidirà com vol que segueixi la trama; o Espera, un número de circ participatiu que va merèixer el premi de la Crítica al millor espectacle de carrer del 2017.

Com ja ve sent habitual, i amb la voluntat d’acostar les arts escèniques a tots els col·lectius del municipi, la residència d’avis El Redós també acollirà un dels plats forts. Es tracta de la companyia Vicka Duran que representarà L’hospici, una obra que reflexiona sobre l’experiència de l’abandó i que pretén posar en evidència el concepte modern de la caritat.

La programació també reservarà un espai a les propostes creatives que sorgeixen del territori més proper. Hi actuaran l’Escola de Circ Saltimbanqui de Vilanova, que portarà un espectacle carregat d’humor que combina trapezi, malabars, teles i equilibris acrobàtics; la companyia de dansa vilafranquina La Taimada, que presentarà Crash; o la formació altpenedesenca Sidral Brass Band, que farà vibrar el públic amb Red Red Wine.

A banda de les actuacions, el festival també programarà tallers per introduir petits i grans en el món de les arts escèniques; una xerrada dirigida al públic professional a càrrec de Johnny Torres, director artístic de la Central del Circ de Barcelona; i actes amb un fort component social. En destaca la taula rodona Art vs poder, que comptarà, entre altres ponents, amb el músic i activista social Pau Llonch i el pallasso i regidor de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, que es va fer conegut el 20 de setembre, quan es va posar dret amb un nas de pallasso al costat d’un Guàrdia Civil que custodiava el Departament de Governació.

Més enllà d’un festival de sis dies, el Fes+Chapeau forma part d’un projecte molt més ambiciós, que té la voluntat d’oferir una programació regular al llarg de tot l’any perquè l’espectacle no s’aturi. L’objectiu és situar Sant Pere de Ribes com un referent de les arts escèniques del país, aprofitant que compta amb una de les poques carpes estables de circ que hi ha instal·lades a tot Catalunya.
La idea, però, és que la carpa no només serveixi per acollir representacions, sinó que esdevingui també un espai de residència on crear i preparar nous espectacles.

De fet, aquest divendres, en el marc del festival, es presentarà el Celler de Creació, un projecte que ofereix un entorn de treball, experimentació i innovació als artistes, posant a la seva disposició l’equipament i la infraestructura necessària. Enguany ha estat Teatre nelle Foglie la companyia resident que durant uns dies ha treballat a la carpa la posada a punt del seu espectacle, Ballata d’autunno, una obra multidisciplinar que uneix teatre d’ombres, mim, acrobàcia aèria i clown.

El col·lectiu Endorfina, organitzador del Fes+Chapeau, treballa per impulsar aquest projecte amb el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, que ha vist en la iniciativa una bona oportunitat per situar el municipi en el mapa i vincular el nom de Sant Pere de Ribes a la creativitat de les arts escèniques del país.

Un total de 700 alumnes d’escoles i instituts de Sant Pere de Ribes han passat aquesta setmana per la Carpa de la Revolució dins de l’horari lectiu.
La iniciativa sorgeix de la voluntat del festival d’aprofitar el potencial que ofereixen les arts escèniques com a eina pedagògica. I és que no només contribueixen a activar la creativitat i les habilitats psicomotrius d’infants i joves, sinó també a desenvolupar la seva intel·ligència emocional, estimulant les relacions amb un mateix i amb els altres.

L’objectiu és sortir per uns instants del full de ruta estrictament acadèmic perquè l’alumnat conegui noves maneres d’aprendre i de relacionar-se. De fet, en un futur, la carpa vol obrir-se a totes les escoles i instituts de la vegueria Penedès amb la voluntat d’esdevenir un nou recurs educatiu.

“ Hi ha coses que amb les paraules es perden”

La italiana Marta Finazzi, coneguda amb el nom artístic de Maldimar, és acròbata
i ballarina aèria i aquest divendres presentarà a la Carpa de la Revolució Ballata d’autunno, junt amb el seu company d’espectacle, l’argentí Nicolas Benincasa, alies el Niño del Retrete. Tots dos van crear l’any passat la companyia Teatro nelle Foglie, que enguany ha fet una residència al Fes+Chapeau amb l’objectiu d’adaptar un espectacle pensat inicialment per al teatre a un espai tan singular com és una carpa de circ.

Quan va néixer la companyia Teatro nelle Foglie?

El setembre de 2013 vaig conèixer el Nico en un festival d’art al carrer a Itàlia i vaig decidir mudar-me amb ell a Barcelona, on havia iniciat un nou projecte anomenat Otto. Un espai dedicat a la creació de circ i teatre ubicat en una nau industrial del Poble Nou que en temps de Franco havia estat destinada a la construcció d’armes. A nosaltres ens agrada dir que, amb amor i paciència, hem transformat una fàbrica d’armes en una fàbrica d’idees i de cultura. Fins al moment només havíem gestionat espectacles d’altres artistes i vam decidir que era hora d’usar l’espai per gestar la nostra pròpia creació, Ballata d’autunno.

Què podrà veure el públic dalt de l’escenari?

Ballata d’autunno és un espectacle multidisciplinar que combina l’acrobàcia aèria, la dansa vertical, els malabars
i el clown amb el teatre d’ombres. D’aquesta manera,
la força del circ es mescla amb la improvisació del teatre, transportats pel llenguatge universal del cos,
de la mirada i de les ombres. Es tracta d’un espectacle que es distancia del circ tradicional i que s’aproxima més al llenguatge poètic. No per això és una proposta complexa i hiperconceptual, al contrari, és directa, pensada per ser entesa per tots els públics, grans i petits.

La història se situa en un suburbi fosc i degradat on dos personatges s’esforcen a trobar el seu propi camí. Quin missatge es vol trametre?

L’espectacle parteix d’una història autobiogràfica. Tant jo com el Nico som artistes itinerants des de fa molts anys. Arribem a un lloc, treballem i marxem. I sempre ens sentim estrangers a les ciutats o als pobles on actuem. En cada parada descobrim un nou món on ens sentim perduts i on busquem desesperadament elements que ens facin sentir com a casa. I aquesta és la idea que hem volgut traslladar al nostre espectacle: dos personatges que aterren en un món desconegut en el qual han de trobar el seu propi camí, el seu propi lloc de pertinença i la seva pròpia identitat.

I tot això explicat només a través del llenguatge corporal?

Exacte. En realitat sense paraules podem arribar a comunicar més profundament. Hi ha coses que amb les paraules es perden. A més, quan viatges per tants països, el llenguatge universal del cos facilita que l’espectacle sigui comprensible arreu.

Què és per tu el circ?

Jo l’entenc com un canal d’expressió. Crec que els artistes de circ tenim la possibilitat, però també la responsabilitat, d’obrir els ulls a les noves generacions transmetent missatges més profunds dels que poden trobar a la televisió o a facebook. La finalitat? Sembrar llavors i despertar consciències en una societat, a vegades, massa adormida.

Que ha suposat per vosaltres poder fer una residència tècnica en un espai com la Carpa
de la Revolució?

Ballata d’autunno es va estrenar el mes de desembre per al teatre i el nostre objectiu com a companyia és fer-ne una versió per al circ. Disposar d’unes instal·lacions com aquesta ens ha permès adaptar l’espectacle a una carpa, que té unes altres necessitats, unes altres complicacions i unes altres possibilitats. Aquesta residència ens permet avançar en un projecte més ambiciós al qual s’han sumat dues parelles més. Junts hem adquirit la nostra pròpia carpa de circ, amb la qual volem presentar l’espectacle per tot Europa de forma itinerant. Fent honor al nom de la companyia, Teatro nelle Foglie (Teatre a les Fulles), volem portar l’actuació fora del circuit teatral oficial, donant vida a les places i als parcs i deixant que les fulles siguin el nostre escenari.