Carnaval 2020

0
231

Dimecres vam enterrar la sardina, va començar la Quaresma i vam donar per acabades les festes de carnaval, per bé que els municipis que van quedar orfes d’espai dins l’atapeït calendari oficial carnavaler encara faran ressuscitar el Carnestoltes i celebraran les últimes rues i balls de disfresses aquest cap de setmana. Cal reconèixer que el carnaval és una festa ben trobada. O ben recuperada. Hi ha fervor, pel carnaval. El contingent d’actors i públic que aplega és ingent. Només cal assistir a qualsevol rua del nostre entorn per veure-ho. Per no citar el súmmum de la passió per aquestes festes, que trobem a Vilanova. A La Fura, cada any la notícia de les carrosses i comparses guanyadores dels concursos que es fan és la més llegida de la setmana al nostre web. Això ja ho diu tot.

És tanta la passió que genera, que comença a sortir de mare. La multiplicació de grups que ballen en carrosses i comparses, en alguns casos per escissions, i la limitació d’espai i de pressupost dels municipis que subvencionen la seva participació, ha generat enguany polèmica perquè alguns grups s’han quedat fora de la rua. Com a espectacle públic, a més, sense deixar fora ningú, és evident que s’hi ha de posar límit, perquè el mateix públic no té capacitat de digerir tanta ploma i tants lluentons desfilant durant hores, amb les seves pauses interminables.

Aplaudim els municipis que han pres la determinació d’obstaculitzar la música sexista. Segurament la música és la part menys rellevant d’un problema que forma part del nostre dia a dia des de temps immemorials, el masclisme, i que la cada vegada major conscienciació de la societat, amb els col·lectius feministes estirant del carro, ha de menar a la seva extirpació. També es normalitza la creació de punts liles a les activitats multitudinàries. De fet, el quid de la qüestió és aquest, posar-ho difícil al llibertinatge perquè hi guanyi la llibertat de tothom. I que tothom s’adoni que la llibertat d’un s’acaba on comença la de l’altra.

Finalment, es constata que l’ecocaramel (l’embolcall biodegradable) a poc a poc va guanyant terreny a les comparses de Vilanova. En un any s’ha passat de 25 a 33 tones. L’ecocaramel i la música sexista/els punts liles, és a dir, la preservació del medi ambient i l’erradicació del masclisme, són les dues grans batalles que no ens podem permetre el luxe de perdre. De cap de les maneres.

FER UN COMENTARI