La majoria de peticions als Reis d’Orient tenen com a finalitat la compra de diversos articles comercials. Ja sabem, la mainada mana, però salvada l’etapa de les il·lusions infantils, centrem la “carta dels desitjos” en la figura dels adults. Trobo a faltar la dedicació en l’art de ser crítics, nobles, sincers, sensibles i cívics; resumint, ens falta formar-nos, així de senzill.
A la carta als Reis, en comptes de demanar i demanar (la llista pot ser llarga), em pregunto: Què ofereixo, en què participo, què faig per aprendre i ser millor persona? Quin és el criteri i sentit per un món millor? Es parla del medi ambient, de l’energia, de contaminació i de drets dels ciutadans, es parla i escriu sobre les guerres i escàndols polítics, es parla de pau, d’integració i es col·loca l’esport com “els grans esdeveniments mundials de les masses”. No es parla de deures, ni de responsabilitat. No cal…
He llegit que cada míssil que els Estats Units lliuren a les forces armades d’Ucraïna val 4 milions de dòlars. Quants míssils es destinaran a aquesta guerra absurda i destructiva, amb uns interessos incalculables, quants milions llançats? Dolor i vergonya, sento.
La fam castiga el sud d’Àfrica, l’Orient Mitjà, Àsia, i l’Amèrica Llatina, cada cop els “països rics” exigim més atencions però menys responsabilitats i deures. Les paraules germanor, bondat, amor al proïsme perden el seu sentit humanístic, en l’educació dels nostres infants i el respecte, a aprendre a compartir la seva mirada, anunciant que hi som ara, per donar-los suport i guiar-los en els seus primers passos. Això podria ser un primer pas per encapçalar una carta sensible i anònima d’un adult als Reis d’Orient.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
