Carta oberta als irresponsables

0
96

Parlo dels impresentables del desconfinament que actuen amb codis, justificants, reglaments i lleis pròpies. I sempre tenen raó, la seva. I no volen saber res de l’estat d’alarma. Naturalment, no són la majoria. Si algú pensa que l’espectacle del diumenge només va ser un malson, que esperi al 2 de maig i assistirà al segon acte en 3D i estèreo.

Als palmeros de les 8 de la tarda que canten a cor el “Resistiré” i “Unidos saldremos de ésta”, però es passen pel folre les regles del joc quan surten d’estampida amb els seu fills estil sanfermins, el 2 de maig s’hi afegiran els saltimbanquis del monopatí, els ciclistes kamikazes i els practicants del patètic estil Rajoy. Tothom barrejat i competint per l’espai urbà o rural. Els mercenaris del futbol entrenen a llocs més luxosos. Altres s’ho muntaran a la segona residència, infectant tercers que van consentir el canvi de conreus pel totxo. Urbanisme es feia l’orni.

Conseqüències: D’aquí a dues setmanes o tres, els nostres herois de la sanitat pública tornaran al sacrifici. Després de molts homenatges low cost, contagiats i amb un sou retallat, s’hauran d’acomiadar de la família mentre suporten els aplaudiments buits i l’escarni als seus consells professionals.

Mentrestant, la gent gran que han oblidat en unes residències infradotades –dirigides per un conseller inepte, que encara no ha dimitit ni l’han cessat– continuaran el calvari com a antesala del que tots sabem. El fet objectiu i fefaent és que ha baixat dràsticament el nombre de pensionistes. Potser cal demanar als diferents síndics de greuges que posin el focus en les penúries de la gent gran i els seus drets trepitjats.

Espanya no ens mata, ni ens roba. Simplement s’ha oblidat que la meitat dels que viuen a Catalunya són els seus votants i pateixen el mateix càstig que pretenen infringir als catalans catalanistes. Pinten bastos.

 

Joan Pes Castell

Sant Sadurní d’Anoia

FER UN COMENTARI