Catalanofòbia a l’Stradivarius de Vilafranca

19
9979

Dimecres, 8 de juliol, ¾ de 2 del migdia. Carrer de la Parellada de Vilafranca del Penedès. Entro a l’Stradivarius per canviar una peça de roba. N’agafo una per provar-me i vaig cap als provadors. Necessito una altra talla i li demano a la dependenta que està en aquell espai si me la pot apropar. Primer m’ignora i després, en tornar-li a demanar, em diu que per què no hi puc anar jo.

Decideixo sortir del provador i anar cap a la caixa perquè em facin una devolució. Aleshores aprofito per comentar-li molt educadament a la dependenta de la caixa, que em diu que és l’encarregada, el que m’ha passat al provador, i li pregunto quins protocols segueixen a l’hora d’atendre els clients al provador. Ella em contesta directament: “en castellano”. Em quedo atònita i li responc estranyada que deu ser complicat no entendre el català en una vila on la majoria de gent parla català. Canvio d’idioma i de seguida em talla per dir-me que no continuï, que ja ha recollit la queixa i tot seguit m’etziba: “en ningún protocolo de esta empresa dice que tengamos que hablar en catalán. Estamos en España y en España se habla español”.

Isabel González

Vilafranca del Penedès

19 COMENTARIS

  1. Isabel està molt bé que ho publiquis aquí a La Fura perquè aquestes coses s’han de saber però és important que a la botiga sempre, sempre, sempre, es demanani un full de reclamacions. Cal fer la queixa per escrit, sinó no va enlloc.
    És possible que et contestin que no en tenen, és freqüent que es facin l’orni, i se’ls ha de replicar que és obligatori tenir-lo o es trucarà als Mossos. Arribats a aquest punt, el full acostuma a apareixer com per art de màgia.
    Ho hem de fer, no ho podem deixar passar.

    • Estic D’acord, però a mes a mes crec sino el tinc mal entès, has de portar la teva copia de la queixa a la oficina del consumidor, sinó crec que de totes maneras no serveix gaire, perque ells no entregan res tampoc en moltes ocasions, ho dic per una experiencia semblant ja fa un temps amb una casa de fotografia també a Vilafranca que van ser molt desagradables en el tracte.

  2. Gràcies Isabel ! per fer-ho públic en un mitjà com La Fura, que fa anys cada setmana ens arriba puntualment a totes les fleques de Vilafranca i comarca i que té la fidelitat de molta gent. No recordo haver estat mai en aquest establiment, però el que si puc assegurar que a partir d’aquest lamentable episodi pel que t’han fet passar, ni entraré ni m’oblidaré del seu nom. No el recordava ni sabia on era.
    No podem permetre fets com aquests i mai, mai canviar de llengua.
    Ànims i si pots presenta la reclamació per escrit. Una abraçada !!!

  3. Normalment a tots a aquests llocs es parla castellà,on sigui;lo de la talla depén del personal que hi ha treballant,el tema covid fa que siguin menys ,encara gràcies que vas poder entrar al provador.NO LI VEIG CATALANOFÒBIA PER ENLLOC,parlen castellà i punt,normes de l’empresa,al país vasc també,i a Galicia també,no pas euskera ni gallec

  4. Personalment em fa llàstima, hi ha molt poca cultura i educació. Haurem de pendre consciència que això anirà amb augment i tenim molta gent de fora del nostre país que no tenen cap ganes d’adaptarse a la nostra cultura i menys a la nostra llengua.

  5. Crec que és problema de mala educació.. No de catalonofobia. Si la noia no entén bé el catala per diversos motius com ara que porti poc per aquí,,, es respetable. Pero ho hauria d haver dit amb més educació…i més si la clienta no ho ha dit per provocar ( hi ha de tot)

    • Si q és Catalonofobia, quan diu “q estamos en España” i també és mala educacio, pq a mi em dius, disculpa q no tentenc i et parlo amb el q vulguis q per sort no soc Monolingüe!!

  6. Si els 72 diputats suposadament independentistes que hi havia al parlament haguessin fet el que havien de fer, i tota aquesta colla de botiflers no ens haguessin enganyat, ara no hauriem d’aguantar lo de estamos en España etc etc. Catalans no torneu a votar mai més aquesta botifleria organitzada, tots treballen per l’Imperio i tots cobren d’allà.

  7. Quelcom semblant em va passar la setmana passada. Us ho explico:

    Entro en un supermercat d’aquests que obren fins tard (el motiu no ve al cas) i en el moment de pagar demano factura al senyor que m’està cobrant. Val a dir que altres vegades ja havia comprat en aquest establiment i tenen les dades per fer la factura.
    Quina és la meva sorpresa quan el senyor em demana EN ANGLÉS “your ID card” (el teu DNI)
    Jo li contesto que per fer factura no necessita el meu DNI, que jo li dic el número CIF (de l’empresa). Ell insisteix repetint la mateixa frase “your ID card”, li torno a dir que no necessita el meu DNI, que jo li dic el CIF però que no he de mostrar-li cap o DNI i res, continua demanant-me en anglès el DNI.
    Ell insisteix com quatre o cinc vegades EN ANGLÈS “your ID card” fins que davant la meva negativa decideix preguntar al company (en el seu idioma propi) i qui aquest s’acosta i mentre emet la factura li va explicant com funciona. Per fi puc marxar amb la factura.

    Senyores i senyors, d’això no crec que ningú en digui res perquè caiem en l’etern discurs “pobra gent, venen a la recerca d’una vida millor”.
    No tinc cap problema en parlar anglès, francès, espanyol o castellà (com vulgueu dir-li), català, euskera… He voltat molt pel món… em sembla molt més greu no poder parlar CAP DE LES LLENGÜES OFICIALS A CATALUNYA!
    Per què no fem servir el mateix filtre per a tothom? Perquè es faciliten informacions en alguns idiomes i en altres no?
    Em sembla que discriminem només en un sentit segons ens convé…

  8. Doncs aquesta noia té un problema molt gran. Treballant de cara al públic és el que li tocarà cada dia unes 50 vegades. És normal que aquí la gent parli en català, com si vas a Euskadi, que es parli en Euskera. El que no arriba a entendre la gent que actua així, és que és molt senzill demanar: si us plau parli’m en castellà, que l’entendré millor. No he vist mai ningú a qui li hagin demanat això educadament, que hagi dit que no. Aquest petit detall és el que diferencia els dos cantons, que es prèn com una batalla, i és just al contrari.

  9. No anem bé… A mi no em faria res aprendre l’idioma que fos a on fos si hi visqués i em guanyés la vida en aquest lloc… Parlar amb la gent i aprendre la cultura, crec que no hi ha res que ompli més que el coneixement i l’aprenentatge a la edad que sigui, perquè a més cada persona és un món que està ple d’històries que es poden compartir…

FER UN COMENTARI