“Troià”: …relacionat amb l’Odissea i l’ús del cavall de Troia. Per exemple, els fets als aeroports de Mallorca i Barcelona protagonitzats per troians o d’empoderats a la platja de Ceuta. Tot això amb “alerta 4 màxima”.
Catalunya es vanta d’ésser terra d’acollida i welcome. No cal envair-la forçadament. Tal vegada cal un agraïment, integració i col·laboració amb els serveis socials per uns ajuts justos i productius. Això no passa. A França ja s’ha comprovat que les segones i terceres generacions encara estan més descontentes, desafectes i allunyades de la mà que els dona menjar. Ara comença a veure’s aquí. La realitat és que la despesa social concentra el 74,6% dels recursos totals, és a dir, tres de cada quatre euros pressupostats aquests dies per la Generalitat. Amb això no n’hi ha ni per ajudar els necessitats autòctons de tota la vida. Els cotitzants de Catalunya fent de pagafantes universal, abans només era a Spain.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Aquest escrit el vaig enviar quan es van produir els fets.
Joan Pes revisa d’on ve la riquesa de la suposada “ma que els dona de menjar”. Una riquesa europea basada en l’esclavisme i l’explotació de persones i recursos d’Àfrica i Àsia i l’imposició del capitalisme més ferotge t’han otorgat a tu, Joan, el privilegi de gaudir d’un estat del benestar que aixafa i assassina les classes inferiors.
Es nota que et fa por perdre aquests privilegis i que no vols mirar-te el melic ni revisar-te.
Abans d’escriure aquests comentaris de ofendidito racista i classista mira’t al mirall i pensa com has arribat fins aquí.
La Fura hauria de fer una mica més de filtre a la Bústia que decideix publicar si, com s’ha vist en alguns reportatges, volen denunciar aquestes actituds.
C.S.Martínez queda clar que no saps què signifiquen els pressupostos del país i d’on surten aquests diners. Deus ser de les que diuen: “que paguin els rics”… I estalviat els epítets.