Clima canviant

0
298
ametllers florits, nevats, a Avinyonet (foto: Maria Rosa Ferré)

5. Clima canviant

Llamp (foto: Víctor Merencio).

Portada: ametllers florits i nevats a Avinyonet (foto: Maria Rosa Ferré)

Dissabte s’escau el Dia Mundial de la Meteorologia. Serà el 69è any en què el 23 de març el commemora l’Organització Meteorològica Mundial –agència de l’ONU– i és l’excusa perfecta per organitzar xerrades, ponències, observacions del cel i, en definitiva, per parlar del temps, la seva evolució i els seus efectes. Parlem de sequeres, pluges, desgel, augment de temperatures, escalfament de la Terra i, en definitiva, d’evolució del temps, de canvi climàtic.

El lema d’enguany és quelcom tan genèric com “El sol, la terra i el clima”. El sol és font de vida a la Terra; sense la seva escalfor, la vida s’extingiria. Al llarg del temps, la quantitat d’energia emesa per la nostra estrella ha anat variant, tot i que de la darrera glaciació ençà, ara fa 12.000 anys, el clima ha estat força estable, amb fluctuacions molt lleugeres. Això fins a la darrera centúria, en què la petjada humana està trencant amb les variacions cícliques habituals; concretament, des del principi de l’era industrial, amb la crema de combustibles fòssils, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, de CO2. Es calcula que des de mitjan segle XX fins ara, la temperatura mitjana al planeta ha pujat 1º, i els experts consideren que l’escalada no hauria de superar els 1,5º a finals de segle, per bé que la majoria ja veuen com a inevitable els +2º (o més i tot), fet que tindria, de ben segur, conseqüències funestes quant a desaparició d’espècies i d’ecosistemes, refugiats climàtics, calor més acusada, pluges torrencials i altres fenòmens meteorològics extrems.

Com es pot veure al gràfic adjunt, amb dades de temperatura i pluja recollides per l’observatori meteorològic de l’Incavi a Vilafranca entre 1930 i 2018, l’augment de la temperatura mitjana a casa nostra en les darreres dècades és força evident, i va més enllà de la irregularitat típica del clima mediterrani.

4. Quatre mesos d’anticicló

Arc de Sant Martí sobre Santa Fe del Penedès (foto: Maria Rosa Ferré).

Quant al temps que estem tenint els darrers mesos, segons el meteoròleg municipal de Cunit, Josep Miró, és força excepcional ja que després d’un any extremadament plujós, hi ha hagut quasi permanentment instal·lat sobre Catalunya un anticicló des de principis de desembre, i no hi ha perspectiva de canvi fins al tombant del mes següent.

Aquest primer trimestre està essent el segon més sec a Cunit des que es tenen dades, ara fa 31 anys. Han caigut 32,4 litres/m2, superant només els 30,4 l/m2 de 1995, i ja es venia d’un mes de desembre en què s’havien recollit només 4 litres en un únic dia. A Vilafranca, els 27,1 l/m2 caiguts de gener a 21 de març suposen el quart valor més baix des de 1930. Els dos casos, un de litoral i un d’interior, són extrapolables a qualsevol lloc de la geografia penedesenca.

Josep Miró explica que “la persistència de l’anticicló ha estat molt continuada, tret d’un període de quinze dies en què es va retirar temporalment, del 16 de gener al 2 de febrer”. Aquesta estabilitat anticiclònica també ha tingut com a conseqüència un dels primers trimestres més càlids dels darrers 30 anys, “amb una temperatura 1,4º més alta que la mitjana i unes màximes clarament superiors a les normals, que han provocat que l’esclat de la floració primaveral s’hagi avançat de dues a tres setmanes a les nostres comarques”, ha dit Miró.

3. Any calorós, després d’un de plujós

Arc de Sant Martí sobre el port de Coma-ruga (foto: Víctor Merencio).

Revisant les dades dels darrers 30 anys a Cunit i 90 a Vilafranca (vegeu quadre adjunt), el meteoròleg Miró constata que, en la línia del que passa en diversos observatoris de Catalunya, “després d’un any extraordinàriament plujós el següent acostuma a ser molt sec”. I venim d’un 2018 amb molta aigua.

2. 90 anys de dades climàtiques

Josep Miró, meteoròleg.

Per Josep Miró Illa, meteoròleg

Les sèries meteorològiques són un dels tresors més preuats en el camp de la climatologia i la meteorologia. Afortunadament, al Penedès es disposa d’una de les sèries més antigues, gràcies a l’observatori de l’Incavi a Vilafranca, que són testimoni viu de l’evolució del clima, que fa poc més de 30 anys ni es qüestionava, i en canvi ara ja ningú discuteix. S’hi pot veure clarament, per exemple, l’evolució a l’alça de les temperatures mitjanes, sempre amb alguns alts i baixos ja que no tots els canvis s’han d’imputar al canvi climàtic i a l’activitat humana, sinó que també hem de tenir en compte que en estar a latituds mitjanes, estem sotmesos al joc –de vegades capritxós– d’anticiclons i depressions, que és un dels trets definitoris del nostre clima mediterrani.

En el cas de les temperatures, hi conflueixen tant el canvi climàtic com el nostre clima, però en el cas de les precipitacions afecta molt més la irregularitat de la pròpia dinàmica atmosfèrica, les conseqüències dels anticiclons i les depressions, que no pas el canvi climàtic, ja que no s’observa una clara tendència de pluges ni a l’alça ni a la baixa, o en tot cas un lleuger increment dels anys 90 cap aquí.

Resulta curiós que entre els anys 30 i 80 es va mantenir una temperatura regular, fins i tot amb una reducció de temperatura entre els anys 50 i 60. No obstant això, en els darrers 40 anys ha canviat la tendència i s’ha experimentat un important augment de la temperatura, de l’ordre de 2º de mitjana, com a conseqüència dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest augment de 2º és molt més important del que pot semblar ja que, entre altres, és suficient per incrementar la cota de neu en més de 300 metres d’altura o reduir el nivell de les glaceres dels Pirineus o dels Alps més del 40%. Així mateix, aquests dos graus justifiquen que fins als 80 la mitjana de dies de glaçada a l’hivern se situava en més de 40 o 50 a Vilafranca, i ara amb prou feines arriba als 20.

 

1. Refranyer sobre meteorologia

Aigua de gener
tot l’any va bé

Al gener tremola el vent
i l’home valent.

Flor de febrer,
no va al graner

Qui tus pel febrer, tossirà al març
i a l’abril també

Gota freda i mar calent,
desbordenel torrent

Al març el temps canvia
set cops al dia

El sol de Sant Josep,
ja fa brotar el cep

A l’abril cada gota val per mil.
Pel maig cada dia un raig

Aigua de Sant Joan,
celler buit i molta fam 

Setembre humit
fa el vi aigualit

Setembre mullat,
bolets en quantitat

Núvol negre de matinada,
pedra assegurada

Boira de matinada,
aviat acabada

La boirina de l’aigua és padrina
i del sol, veïna

FER UN COMENTARI