CONTINGUT PATROCINAT PER AMETLLER ORIGEN
Escrit per la Dra. Eulàlia Vidal, coordinadora del Consell Assessor de Nutrició i Salut d’Ametller Origen
Sabies que els tomàquets, a nivell botànic, estan inclosos dins del grup de les fruites, però tenint en compte el seu valor nutricional, es consideren una hortalissa? Actualment, a casa nostra, tenim una gran varietat de tomàquets i en els darrers anys se n’han recuperat molts que havien quedat oblidats. Així doncs, aquesta hortalissa és essencial a la nostra cuina, tant per la seva versatilitat a l’hora de cuinar-lo, com pels seus beneficis.
Els tomàquets es poden consumir crus, en una amanida, per exemple, i de moltes altres formes: en sopes fredes (gaspatxo, salmorejo, etc.), en sopes calentes (de peix), en sucs de fruites i hortalisses o també cuits, fregits, al forn i farcits.
Pel que fa al seu valor nutricional, són rics en aigua, fibra, vitamines (vitamina C i provitamina A) i minerals i són baixos en calories. Una ració de tomàquets (200 g) només té 45 kcal.
El licopè: un antioxidant molt important
El més destacat dels tomàquets és el seu contingut en licopè, un pigment antioxidant que és responsable del color vermell i taronja d’algunes fruites (síndria, papaia) i hortalisses (pebrot vermell) i que està present al nostre organisme. La seva concentració depèn de la ingesta que fem d’aquest aliments.
L’absorció del licopè és més gran quan sotmetem el tomàquet a altes temperatures (forn, planxa, sofregit), de manera que s’assimila millor en una salsa de tomàquet o en uns tomàquets al forn que en el tomàquet cru. Per tant, al contrari del que succeeix amb altres verdures, que durant la cocció perden nutrients, amb el tomàquet succeeix a la inversa: un tomàquet cuit en potencia les propietats.
Una altra manera de poder aprofitar al màxim el licopè és barrejant-lo amb oli, d’aquí que en un sofregit o bé posant oli sobre del tomàquet, aquest pigment s’assimili millor.
