Comiat a un mestre de vida

0
610

Estimat amic,

Mestre d’escola, mestre d’infants. Tu amb la Montse, mestres de vida!

El Grup de Mestres de l’Alt Penedès, els teus “jubis”, i els Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya tenim tanta història de tu que voldríem compartir, tantes històries per explicar…

Tantes ciències naturals, al teu costat…, ens feies de brúixola en les caminades pel Penedès. Camins plens de flors petites, que omplies d’exquisida educació.

Tantes matemàtiques difícils, que feies que fossin senzilles, feies com aquella canalla, que en temps de l’escola de la república aprenien geometria fent dibuixos a la sorra, davant del mar.

I tanta llengua, i tants contes llegits i explicats… Sempre a punt i disposat a fer créixer les teves “tribus”. Sempre ben avingut amb els altres mestres, amb els llibres i amb les paraules.

I on anéssim, si hi eres tu, no faltaven mai ni les arts ni la música. Arts que amb les teves mans àgils feies jugar davant de totes les imaginacions i de tots els somnis. Construïes estrelles de paper, amb la papiroflèxia feies amb “retallons” de diaris antics tot el que et proposaves. Escales de casa teva plenes d’animalons i ocellets que volaven per sobre de molts mons inventats.

I música, sempre música amb la coral del centre excursionista i amb cada trosset de dia. Dissabte, a les vuit, puntual, als Músics per la Llibertat tocaves la flauta i orgullós dels teus últims avenços, al mig de L’estaca, ens vas fer l’ullet. Cançó rebel, L’estaca, justa, sorruda, elegant, carismàtica. Sàvia cançó…, com tu!

I sempre amb tanta ètica, una ètica de les més selectes. Voluntari per plaer en l’alfabetització d’adults, en el grup de reflexió “La plenitud de la vida”, en el concurs de microrelats… Narrador de contes als instituts, a les escoles, a les xarxes i, com tu bé deies, “explicant, explicant…” i ens deixaves a tots amb un pam de nas.

Eres i continuaràs sent el Joan. I aquí no ens calia dir cap altra paraula ni cognoms que t’acompanyin… Si dèiem o pensàvem “Ha vingut el Joan?”, eres tu, només tu. Un Joan que sempre arribava, i no venia mai per no fer res, sinó sempre voluntariós, disposat a acompanyar, disposat a observar, a reflexionar, a organitzar…, a ser-hi.

Semblava per la teva discreció característica, que arrencaves sempre en segona, i fins i tot que alguna vegada et costava de pujar, però quan tots arribàvem dalt del cim o de la muntanyeta, cansats i assedegats, allí estaves, i sempre amb l’aigua a punt per a tothom… En els reptes que et portava la teva vida, que van ser molts i variats, acceptaves sempre el diagnòstic, però gairebé mai el pronòstic, i treballaves de manera constant i respectuosa fins a inventar noves fites.

Ets i seràs als nostres cors. Has estat un mestre i una persona amb majúscules. Per això i per tot el que no et diem Joan…

Continuaràs sent per a totes les teves criatures estimades una ment apassionada per l’educació. Una veu fràgil, amagada dins d’un home fort.

Ens has ensenyat amb passió a no deixar mai d’aprendre.

I sàpigues que continuaràs sent per a tots nosaltres un home afable, humil, discret, un mestre de vida, incansable.

Guardarem com un tresor el teu llegat, i farem córrer en secret com feies els panellets i el pa, sempre amb tots els ingredients més selectes, deixant que el llevat creixés lentament. Igual com feies créixer amb el teu mestratge tant la canalla de casa com la de l’escola. Pacientment, amb respecte i estima. I ens deies: “Sobretot, no et pots deixar cap detall. Cadascun dels ingredients han d’anar en la seva justa mesura, sinó res no serà igual”.

Moltes persones petites, joves i grans hem tingut la sort, l’honor i el goig d’aprendre de tu moltes lletres, tant escrites com parlades i ara com tu voldries, les marinarem, una per una, amb un bon vi dels de casa. D’aquells que ens agradaven.

Gràcies, amic, et trobarem a faltar.

Ens quedaràs per sempre en el record, i amb tu continuarem passejant per les vinyes i mirarem lluny i ens faràs sentir, de nou, tots els tons dels blaus i dels verds que acaricien la tarda.

I sense dir res, olorarem els perfums de la terra i veurem gravades als marges lletres lliures que ens aniran deixant petjades, i mirarem… com l’aigua torna a brollar per les fonts dels camins.

Grup de Mestres de l’Alt Penedès

Vilafranca del Penedès, 23-26 de març de 2021

FER UN COMENTARI