Conclusió

0
82

Per què dic que aquests són una mica necis i insensats? Doncs perquè les situacions d’injustícia, d’exclusió i de marginació que generen els privilegis sempre acaben explotant. Hi ha molta gent privilegiada i no tots són un Elon Musk o un Jeff Bezos. Aquestes persones també tenen molt a perdre en una situació d’inestabilitat.

Molt bé, i arribats en aquest punt, tornem a la qüestió de les etiquetes i els perfils amb què començava la meva reflexió. He reivindicat valors com la solidaritat, la justícia, l’empatia… com a patrimoni de l’esquerra, però no són exclusius de l’esquerra. La dreta tradicionalment ha estat més defensora de valors com l’ordre, la propietat, la família, els beneficis, que no són monopoli seu, però estic segur que també defensen els primers.

És a dir, que no hi ha una línia clara divisòria entre el que defensen una i l’altra. Tot és molt relatiu i depèn molt de matisos o de biaixos particulars: el carisma de la persona que els defensi, l’assertivitat amb què es manifesti, l’eloqüència, etc. I no parlem ja de la postveritat, de les fake news, del poder dels mitjans de comunicació…

Aleshores, no seria més convenient de cara al consens el fet de centrar-se en les idees i els conceptes a l’hora del debat polític, saltant per sobre de les etiquetes i dels perfils identitaris? No creieu que tan important o més que el fet de guanyar adeptes és el fet de no crear-se rivals pel sol fet de postular-te d’un cantó o altre? No penseu que a causa del cansament que provoca el debat parlamentari hem d’inventar noves formes de relació basades en el respecte i el reconeixement reals dels oponents polítics?

Rafa Higueras

La Granada

FER UN COMENTARI