FranCisco Romero Gamarra (Vilafranca del Penedès, 1974) és enginyer de telecomunicacions de professió i polític de vocació. La solapa de la coberta del seu darrer llibre, La força de les ciutats (Editorial Alisis/ Abacus Futur SL, 2026), sintetitza amb molt d’encert aquest doble vessant de la seva singladura vital: “La seva trajectòria uneix dos mons que poques vegades dialoguen amb naturalitat: el de l’arquitectura de sistemes complexos i el de la gestió de la proximitat”. El llibre n’és un molt bon exemple, ja que l’estructura en set capítols, com les set parts o nivells de què constava l’internet que ens va anar arribant a finals del segle XX (l’estructura OSI o Open Systems Interconnection) i que tant el va marcar com a estudiant: “Amb aquest llibre vull tornar a l’essència amb què es va concebre internet, la d’una eina que impulsés el progrés social i econòmic mitjançant una xarxa oberta i facilitant el treball col·lectiu” (p. 10).
Aquesta xarxa oberta, interconnectada, en què cada una de les parts té sentit amb relació a l’altra i en què cada nivell està connectat, la qual cosa en permet el funcionament, Romero l’aplica, amb abundor d’exemples i fins i tot amb alguna metàfora molt encertada com per exemple la dels castells, al municipalisme, fins al punt que esdevé, el municipalisme, l’eix central del llibre, el leitmotiv recurrent i reivindicat des de molts punts de vista: “El municipalisme no és una ideologia, sinó un marc pràctic universal basat en elements concrets i tangibles” (p. 30); “El municipalisme és un llenguatge universal capaç de connectar comunitats i construir alternatives per resistir als corrents autoritaris” (p. 31); “De la mateixa manera que internet funciona perquè hi ha nodes interconnectats, el municipalisme pot desplegar tot el seu potencial si cada ciutat esdevé un node actiu d’una xarxa global, com una mena de sistema nerviós” (p. 85); “(…) cal situar en primer pla tres verbs que resumeixen l’essència del municipalisme: escoltar, actuar i avançar” (p. 120); etc., etc., etc.
I he de dir que se’n surt amb nota, perquè fa assequibles conceptes aparentment prou enrevessats, alhora que reivindica unes polítiques de proximitat, de baix a dalt, dels carrers més que no pas dels despatxos; i perquè ho fa en un estil planer, en primera persona i amb molts exemples de la seva vida i de la seva activitat municipal, a Vilafranca del Penedès, on ha estat regidor durant anys i alcalde en dues ocasions (2009 i 2023). El llibre, tot i que no s’hi especifica, és una porta oberta a continuar aquesta tasca, a preparar les eleccions municipals del 2027, a les quals de ben segur tornarà a ser candidat.
Permeteu-me d’acabar aquesta breu ressenya destacant la molt bona edició del llibre (disseny, format de butxaca, cos de lletra…) i els dibuixos, il·lustratius i didàctics, de l’artista audiovisual i il·lustradora Glàfira Smith, pseudònim de la barcelonina Andrea Ferrando.
