Descobert a Olèrdola el primer crani ritual ibèric de territori cossetà

0
225
El crani s'exposa al MAC fins diumenge, i després es traslladarà a Olèrdola. // MARIA ASMARAT- ACN

Aquest migdia es presentava a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya un crani humà descobert a Olèrdola, durant les excavacions que es van dur a terme a la torre 2 de la muralla romana del municipi entre el 29 de novembre i el 3 de desembre.

La troballa, feta per un equip de recerca del Museu d’Arqueologia de Catalunya, consta de la part anterior d’un crani (calvària, maxil·lar i malar) trencat en cinc fragments. El crani seria d’un individu masculí d’entre 18 i 25 anys, i probablement estava situat en una posició d’alçada a la torre, edifici que a finals del segle III ane va ser destruïda i que conservava part de l’embigat caigut i carbonitzat, mobiliari i peces de vaixella, ceràmica comuna i àmfora. Els investigadors creuen que la construcció hauria patit un incendi i va ser abandonada ràpidament, poc abans d’ensorrar-se, i per això hi van quedar elements soterrats.

La importància d’aquest crani, que hauria estat seccionat i probablement exposat com a trofeu, rau en el fet que és el primer cap ritual ibèric que es troba fora dels territoris dels Indigets i Laietans, tribus que tallaven i enclavaven cranis; ja que Olèrdola forma part del territori dels Cossetans i fins ara no es tenia constància d’aquests rituals en aquesta tribu. A més, es tracta del cap seccionat descobert més al sud de Catalunya.

El crani tindria uns 2.200 anys i, segons apuntava a l’ACN el conservador de les col·leccions clàssiques del MAC, Jordi Principal, aportarà “molta més informació” que permetrà “completar” el “mapa” de restes humanes vinculades als ibers que van habitar al territori.

En aquesta línia, els investigadors han aclarit que l'”excepcionalitat” de la troballa augmenta pel fet que els ibers incineraven els cossos, de manera que hi ha poques restes humanes d’aquest període.

Núria Molist, responsable de la seu d’Olèrdola i conservadora de la col·lecció ibèrica del MAC, explicava que el ritual iber consistia en l’exhibició d’un cap tallat i separat de la resta del cos, “una espècie d’un trofeu de guerra que és exhibit en zones públiques, ja sigui a l’exterior de la muralla o a l’interior dels poblats. És un recordatori d’una batalla o que es va guanyar a un enemic”.

Properament començaran els treballs d’anàlisi genètica del crani, per determinar la seva procedència (si es tractava d’un individu proper a la zona del Penedès o no), així com el tipus d’alimentació que portava, ja que conserva alguna peça dental. Amb tot, els investigadors podran traçar hipòtesis sobre el seu estil de vida.

Fins aquest diumenge el crani s’exposa a ‘L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització”, al MAC. Un cop finalitzada l’exposició, s’instal·larà al MAC d’Olèrdola.

Més descobertes

Entre els materials apareguts en la torre ibèrica al costat del crani també hi ha una arma llancívola anomenada ‘pilum’ que utilitzaven els romans. De moment, l’equip de recerca del MAC ha excavat fins a nivells d’època ibèrica i no ha arribat a una roca mare situada a nivells inferiors. Això els porta a pensar que l’excavació encara pot oferir “noves sorpreses”.

“És com una matrioixca, amb una torre dins d’una torre dins d’una altra torre”, comparava Principal. Així, ha explicat que a l’espai es combinen restes medievals, ibers i romanes. Les excavacions de la torre 2 de la muralla romana d’Olèrdola es van iniciar el 2016 en un projecte que plantejava com a objectiu estudiar la presència inicial romana a Catalunya.

El projecte de recerca ha estat dirigit i coordinat per Núria Molist, Jordi Principal, i l’investigador adscrit a l’ICAC, Carles Padrós. També hi participen Oriol López Bultó, de la Universitat Autònoma de Barcelona, encarregat dels estudis antropològics, Eulàlia Sobirà, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Assumpció Malgonsa i Cristina M. Pereira, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitzaran els estudis d’ADN, així com Alessandra Pecci, de la Universitat de Barcelona, analitzant els residus de les àmfores ibèriques.

FER UN COMENTARI