Desenterren fòssils d’al·ligàtors, de tortugues gegants i de mastodonts del Miocè als Casots

0
249
Restes d'un al·ligàtor i d'altres espècies trobades als Casots.

Al llarg de tota aquesta setmana i de la setmana vinent, una quinzena de paleontòlegs de diverses nacionalitats excaven el jaciment dels Casots, ubicat als peus del castell de Subirats, en una campanya d’estiu a la qual se li vol donar una continuïtat anual i que promet molt. Si dilluns al matí començaven a preparar el terreny, a traçar les quadrícules i a planificar la distribució de feines, a la tarda mateix ja afloraven les primeres restes fòssils de fa 15,9 milions d’anys.

I és que el jaciment dels Casots és molt gran, té molts fòssils i estan molt ben conservats. Entre 1989 i 1993 l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont hi va fer diverses campanyes d’excavacions d’estiu seguides i va recuperar-hi 3.000 fòssils, entre les quals les d’un remugant del qual es desconeixia la seva existència, l’Ampelomeryx.

Excavació paleontològica al jaciment Casots.

Ara, el Miquel Crusafont torna a agafar embranzida en les seves campanyes anuals i aquesta setmana hi han estat treballant joves paleontòlegs i estudiants de paleontologia del Japó, Finlàndia, Grècia, la Gran Bretanya i Madrid. Per a molts d’ells, és la seva primera excavació i els està anant d’allò més bé, ja que per poc que gratin a terra, en treuen alguna cosa.

Excaven una àrea d’uns 150 m2, però el jaciment té milers de metres quadrats, ben perimetrats, i entre 15 i 40 metres de fondària, amb restes a diferents nivells. Hi ha tant de fòssil “que podríem estar excavant aquí eternament”, explica Isaac Casanovas, un dels caps de l’excavació. Compten a trobar entre 300 i 400 peces en quinze dies.

El jaciment des de fa 15,9 milions d’anys, de principis del Miocè mitjà. En poc més de 24 hores d’excavar hi han trobat les restes d’una tortuga gegant, d’1,30 metres de llargada, equiparable a les de les illes Galápagos; les d’un carnívor semblant a un gos, amb la corpulència d’un lleó; les d’un mustèlid equiparable a una fura gegant o un golut; i també dos ossos d’una au encara per determinar.

Restes d’un mastodont.

Al·ligàtor sencer

Una de les joies de la corona, per ara, és un al·ligàtor petrificat sencer descobert l’any passat. El paleontòleg Àngel Hernàndez explica que la troballa és excepcional “perquè tots els ossos estan en connexió i estan molt ben preservats”. Se li poden veure les cavitats dels ulls, algunes dents i fins a dos terços del seu cos fossilitzat. “A França se n’han trobat molts, però desarticulats, i el que hem trobat aquí és el més complet del món”, de manera que els pot aportar molta més informació. Se sap que és un exemplar subadult, d’1,20-1,30 metres de llargada, més petit fins i tot dels que hi ha actualment a Nord-Amèrica.

També han aparegut als Casots bòvids, felins, serps (cobres); les mandíbules i parts de l’esquelet d’un mastodont (omòplat, costelles), rèptils, femtes fossilitzades, fins i tot algun tronc i vegetació petrificada.

Dent d’un carnívor.

Clima tropical

Fa 16 milions d’anys, el Penedès tenia un clima subtropical i en bona part estava sota l’aigua del mar. El motiu és que després de l’època de les glaceres, hi va haver un canvi sobtat de temps, les temperatures van pujar 4º en centenars de milers d’anys, es va fondre el glaç i va pujar el nivell del mar. Era, doncs, una zona àrida, amb animals típics de clima tropical. Tota la vegetació es concentrada al voltant d’un llac d’aigua dolça que hi havia sota els Casots, i allà anaven a abeurar-se la fauna de l’època, segons explica Àngel Hernàndez. D’aquí ve que s’hi trobin fossilitzades tot aquest tipus de restes.

FER UN COMENTARI