Desxifren el genoma de la fil·loxera

0
818
Fil·loxereta al mig de la vinya.

De tots els sadurninencs i sadurninenques és coneguda la història de la plaga de la fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae), que va assolar les vinyes d’Europa a finals del segle XIX, que van poder salvar el cultiu gràcies a l’empelt de peu americà. Un insecte que, per cert, encara és present als ceps actuals, però que no els afecta. Ara, més de cent anys després de resolt un problema que va arruïnar molts pagesos i va causar molta misèria, s’ha desxifrat el genoma de la fil·loxera. Així ho va publicar la revista BMC Biology i el 22 de juliol se’n va fer ressò al web de la Universitat de Barcelona.

En concret, l’ha desxifrat un equip internacional dirigit pels investigadors François Delmotte i Denis Tagu (INRAE), que han confirmat que la plaga prové de l’Amèrica del Nord, molt probablement de poblacions silvestres ubicades al nord del curs del riu Mississipí. L’intens comerç de vinyes entre els Estats Units i Europa podria haver estat la porta d’entrada accidental de l’insecte.

La família gènica més gran

Les conclusions de l’estudi han ajudat a reconstruir la invasió biològica que va desencadenar la plaga i avançar en les estratègies per millorar la productivitat en viticultura. L’anàlisi de les seqüències genòmiques de l’ADN nuclear de la fil·loxera revela l’existència de la família gènica més gran que s’hagi identificat mai en un genoma (prop de 2.700 gens, quan rarament se superen els 200), que suposa un 10% del genoma de l’insecte.

FER UN COMENTARI