Devoció per Santa Anna

0
352

La covid-19 i el temor a la propagació del virus marcaran, com no pot ser d’altra manera, la festa major del Vendrell de 2020. Hi ha municipis que han decidit no fer festa en honor al patró o la patrona. El Vendrell la celebrarà, però reduïda a la mínima expressió. I això què vol dir? Doncs, limitant al màxim els actes públics, evitant que esdevinguin multitudinaris i deixant pràcticament en no res les activitats al carrer. Però intentant mantenir, en el que es pugui, l’esperit de festa.

En aquest context, els actes que honoraran Santa Anna, la patrona vendrellenca, enguany agafaran un caire molt especial, ja que són dels pocs que se celebraran i, a més, amb novetats que altrament, sense coronavirus, tal vegada no s’haurien donat.

IMATGE DE PORTADA: AJUNTAMENT DEL VENDRELL

1. 500 anys venerant-la

Processó de Santa Anna a la dècada dels anys 30 del segle XX. // PEPITA SOLER BRUNA. COL·LECCIÓ L’ABANS. ARXIU COMARCAL DEL BAIX PENEDÈS

D’on ve la devoció per Santa Anna? Ve de lluny; de molt lluny. La primera referència documental de què es té constància data de 1517, és a dir, fa més de cinc-cents anys. La va trobar l’historiador arbocenc Pere Simon Abellan al centenari Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Es tracta d’un document de compra-venda, que apareix al Llibre de la cort del batlle de la vila de l’Arboç, que indica que un tal “Pere Gorner […], abitant en Conit […], donarà i pagarà XXIIII lliures, moneda de Barcelona a en Bernat Nin […] per i resó de un parell de bous de pell, lo hu vermell, lo altre blanquinós, de temps de quatre anys” i que les pagarà “a la forma seg(üent), so és, VI lliures a carnestoltes primer vinent e VII lliures en la festa de Santa Anna, festa major del Vendrell, e VI lliures al carnestoltes aprés vinent e VII a la santa Anna Vinent…”.

Com explica el mateix historiador Pere Simon al llibret La diada de Santa Anna documentada des de 1517 com a festa major del Vendrell, editat per l’Ajuntament vendrellenc el juliol de 2017, “amb aquesta notícia se certifica que fa cinc-cents anys que el Vendrell celebra, per la diada de Santa Anna del 26 de juliol, la seva festa major”.

Poca informació hi ha de com era la festa major al segle XVI. Per aquell temps, al Vendrell emmurallat vivien tan sols entre 215 i 230 habitants, si no s’hi compten els “pobres vergonyants, els jornalers, la immigració i la possible ocultació d’afogats”, explica Pere Simon. És a dir, en devien ser uns quants més, però no massa més. No hi ha informacions específiques de la festa major vendrellenca d’aleshores, però sí d’altres pobles, que dona pistes de com devia ser. Així, per una banda hi hauria tot el simbolisme religiós, amb la missa i la processó. I per altra banda hi haurà tot el vessant popular, amb els balls, les representacions teatrals, la cercavila, la pólvora, la música i els focs d’artifici, entre altres.

2. Patrona des de 1781

El protocol de la festa major del Vendrell recull que l’any 1781 s’instaura Santa Anna com a patrona de la vila, però també consta que ja abans, al segle XVII, se celebrava una processó en honor seu cada 26 de juliol al vespre. Una processó que s’ha anat realitzant més o menys amb continuïtat fins als nostres dies, si bé en els últims vint-i-cinc anys, amb la recuperació i creació de nous balls folklòrics i populars, ha viscut una sèrie de transformacions: el 1997 es crea la diada de Santa Anneta (27 de juliol), en què es torna a treure la imatge de Santa Anna en cercavila; el 2003 deixa de sortir per Santa Anneta, però surt tancant la cercavila del 26 de juliol, fins al 2007; i a partir de 2008 la imatge de la patrona abandona la cercavila, però en acabar l’ofici a l’Església Parroquial surt fins a portalada, carregada a collibè pels quatre portants d’honor, per rebre el degut homenatge. Després del repic de campanes, la tronada des del campanar i la ballada d’honor a la plaça Vella per part de tot el seguici folklòric festamajorenc, Santa Anna torna cap a dins del temple acompanyada del “Toc de processó”, a càrrec de l’Agrupació Musical Santa Anna.

3. Matinades i ofici

Primera referència documentada a la diada de Santa Anna. // AHAT

La festa major del Vendrell va del 25 de juliol (Sant Jaume) al 28 de juliol (Dia del Gos), passant pel dia de Santa Anna (26 de juliol) i per Santa Anneta (dia 27). El dia 26, jornada central, s’enceta sempre amb les matinades, que estan documentades des de 1784 per part de l’historiador Jaume Ramon, gràcies al pagament d’un graller per fer les matinades. Comencen a les 8 del matí i enguany es faran dos recorreguts: un per part del grup de gralles del Ball de Diables, i un altre amb Les Gralles del Baix Penedès i amb els Tocats de Canya.

A les 10 del matí comença l’ofici solemne en honor a la patrona, en el qual el graller Jordi Inglès “Bero” interpretarà, com ve fent cada any des de fa almenys vint, la peça “Toc d’ofertori”, de Josep Mercader “Astor”, en un dels moments més esperats cada any de la missa. També es canten els goigs a Santa Anna i, excepcionalment, hi haurà una triple ballada dins del temple del Lleó, l’Àliga i els Gegants del Vendrell. Val a dir que de goigs, Santa Anna en té dos: els antics, datats de 1777, que es poden llegir a la capella lateral on resta Santa Anna tot l’any, i que es canten cada 26 de juliol al matí; i uns de nous, escrits per Salvador Arroyo i musicats per Jordi Quintana el 2010, que es canten el dia 25.

4. Els Gegants a ofici

Efectivament, els darrers anys les dues bèsties zoomòrfiques –no de foc– protocol·làries del Vendrell han tingut l’honor de ser presents a l’ofici de Santa Anna: el Lleó ho fa situant-se al costat esquerre de l’altar i l’Àliga se situa a la dreta. Enguany s’incorporaran també els Gegants vells, el Salvadó i la Teresa. Joan Ferré, president dels Gegants, explica que fa anys que la colla hi anava al darrere, ja que “l’origen dels Gegants és Corpus, que és una festa d’origen religiós, per tant, els Gegants són el tercer element religiós protocol·lari” existent a la vila, i la idea és que ja formi part de la cerimònia cada any.

Una altra novetat important, que possiblement només es doni aquest any, és que en acabar l’ofici, Lleó, Àliga i Gegants ballaran cadascun d’ells un ball solemne en honor a Santa Anna, a la plaça Vella. Com que el matí està farcit d’actes amb una hora d’inici i una de final, que empalma amb l’inici del següent (matinades / ofici / ballada d’honor de Santa Anna / cercavila / versots dels Diables / castells), no resta mai temps material per als balls dels elements protocol·laris. Enguany, en haver-se suspès la cercavila posterior, hi ha més marge per recrear-s’hi i, per tant, ha donat peu que els tres balls presents a l’Església puguin fer un únic ball cadascun.

Així, el Lleó del Ball hi farà el ball solemne, escrit en el seu dia per Jordi Quintana i Adrià Grandia. Una peça molt especial, que només es balla en moments molt especials, com són durant la inauguració de la figura (el 24 de juliol de 2015) i per Corpus. L’Àliga hi ballarà també el seu ball protocol·lari, compost per Carlota Baldrís. I els Gegants hi ballaran la “jota” atès que fins ara no disposen de cap ball protocol·lari. Val a dir, però, que Carlota Baldrís ja ha compost una partitura de ball solemne per als Gegants, que el grup de grallers Tocats de Canya està assajant, a fi i efecte que es pugui estrenar abans d’acabar l’any.

En acabar l’ofici, també de manera excepcional i per fer arribar els sons de la festa major al màxim de població –ja que la missa tindrà, com tots els actes presencials, un aforament molt limitat i amb inscripció prèvia, ja tancada–, dos grups de gralles interpretaran des de dalt del campanar tres o quatre peces musicals. Seran els Ço del Botafoc (músics del Lleó) i els reusencs A3sons (músics de l’Àliga).

2 parelles de gegants

El Vendrell té dues parelles de gegants, els gegants antics, que es diuen Salvador i Teresa, i els joves, construïts el 2003, que són Jaume el Graller i Montserrat (timbalera). No obstant això, hi ha testimonis documentals que ja el 1714 hi havia alguna parella que era de propietat del poble del Vendrell. La parella actual de gegants antics van ser construïts l’any 1930, quan els vendrellencs que van iniciar la festa major popular van creure que a la vila hi calia una parella gegantera. Es creu que la van comprar al taller artesanal El Ingenio de Barcelona i ho van fer en un període de temps breu, entre la festa major (26 de juliol) i la Fira de Santa Teresa (mitjans mes d’octubre). També es van comprar cinc capgrossos, que els acompanyessin. El 15 d’octubre d’aquell any van arribar amb carro, desmuntats, a l’Arboç, on els van muntar, i van arribar al Vendrell amb tren, on se’ls va fer una festa de benvinguda. El Salvador i la Teresa són dues figures construïdes amb fusta i cartró, que representen el rei amb el seu pergamí a la mà i la reina amb un ram de flors. Són els Gegants que ballaran aquest any, per primer cop, a l’ofici de Santa Anna. Els Gegants nous, per la seva banda, van ser construïts per preservar els antics. Els van fer al taller Sarandaca de Granollers amb fibra de vidre.

5. Àliga

El 23 de juliol de 2013, a vigílies de la festa major, es va estrenar l’Àliga del Vendrell, i el seu poder d’atracció va ser tan alt entre la població vendrellenca que al cap de dos anys, dia per dia, es presentava en societat l’Aligueta, una reproducció en petit, que porta la canalla. L’Àliga és una figura protocol·lària, que simbolitza Sant Joan Evangelista, i que va ser construïda per Arnau Codina i Eduard Roig (El Taller de Vilanova i la Geltrú). Està feta de fibra de vidre sobre un motlle de silicona, pesa 70 quilos, la seva alçada és de dos metres, la llargada de 3,80 metres i l’amplada, de 2,35. Porta una corona vegetal, l’escut del Vendrell i al bec duu sengles branques d’olivera i de palmera, lligades amb uns llaços de la bandera del Vendrell i la senyera.

6. Lleó

El Vendrell té des de fa cinc anys un lleó com a figura de bestiari festiu. Símbol de Sant Marc Evangelista, l’escultura impulsada per l’Associació Amics de l’Orgue i la Parròquia va ser beneïda el 24 d’abril de 2015, vigília de Sant Marc. Està feta de polièster de resina i fibra de vidre, amb una alçada de 2,75 metres, 35 quilos de pes i en va ser el constructor el reusenc Manel Llaurador. El Lleó del Vendrell és l’únic del país que està en posició vertical. Porta dos escuts: el del Vendrell i una fusió del logotip dels Amics de l’Orgue i el de la Parròquia. La bèstia és acompanyada per l’agrupació musical Ço del Botafoc, que interpreta les cançons compostes per Jordi Quintana i Adrià Grandia. A banda d’actuar per festa major, també ho fa per Corpus, i compta amb una rèplica en petit, el Lleonet, que porten els infants.

7. Portants d’honor de Santa Anna

Si al Vendrell hi ha algun càrrec que haver-lo ostentat durant un any, durant una festa major, és tot un honor, aquest és el de portant d’honor de Santa Anna. Cada any n’hi ha quatre de diferents, que es nomenen uns dies abans de la festa major.

Inicialment l’acte es feia la tarda del 24 de juliol, just abans de l’inici de l’FM, però es va decidir avançar-lo perquè fos més lluït, amb entitat pròpia i una mica allunyat de la resta d’actes de vigília de festa major. El protocol festamajorenc estableix que es faci el diumenge que s’escaigui entre el 15 i el 21 de juliol, si bé enguany, amb l’agenda prèvia de festa major buida a causa de les restriccions sanitàries, s’ha traslladat al dia de Sant Jaume, a les 12 del migdia, a l’auditori del Tívoli. Com a símbol d’aquest nomenament, els portants d’honor reben de mans de l’alcalde un pin commemoratiu i un mocador verd i blau amb l’emblema dels portants.

Com que Santa Anna no surt en cercavila ni processó, la feina dels quatre portants es limita a presidir en un lloc d’honor –a primera fila– l’ofici dedicat a la patrona el 26 de juliol; en acabar, traslladen la imatge a la portalada del temple per tal de presidir la ballada d’honor dels grups que participen en la cercavila, i tot seguit la tornen al presbiteri. Un cop acabada la festa major, el 28 de juliol, els portants traslladen la imatge de Santa Anna a casa del portant que visqui més a prop de l’església, acompanyat per un grup de ministrers, pel Lleó, l’Àliga, els Gegants i per tots els ciutadans i ciutadanes que els vulguin acompanyar, especialment totes les que es diguin Anna. D’aquesta manera, amb aquesta mini processó, es tanca la festa major amb la mateixa solemnitat amb què s’ha començat. I amb la figura de la patrona com a coprotagonista.

8. Volem portar l’esperit de la festa major a totes les famílies del Vendrell

Christian Soriano García, regidor de Festes de l’Ajuntament del Vendrell

Quin criteri ha seguit l’Ajuntament del Vendrell per decidir quins actes presencials es faran per la festa major i quins no?

Des del principi teníem molt clar que, pel que simbolitza, volíem tenir festa major. Confinada, adaptada a les circumstàncies. La cultura és un bé de primera necessitat i en aquests moments complicats és quan es mostra la força del municipi.

La majoria d’actes tradicionals, musicals, etc., no es faran.

Sempre posant-nos a la disposició de les autoritats sanitàries del país, de la Policia Local i de Protecció Civil, que estan fent des del principi de la pandèmia una tasca encomiable, hi haurà quatre actes presencials. Mantenim la tradició del nomenament dels portants d’honor de Santa Anna, amb la novetat que ho seran també el 2021 perquè tenint en compte la situació actual, és important prorrogar el reconeixement que fem a aquestes quatre persones. Igualment, crèiem que en aquesta situació que estem vivint, el pregó l’havia de fer una persona que ha estat a la primera línia sanitària durant tot aquest període, com és el doctor Josep Maria Vendrell, que a més és del Vendrell. El dia 26 hi haurà l’ofici, i la ballada del Lleó, l’Àliga i els Gegants es farà a fora, amb la plaça Vella tancada, amb cadires al voltant. I s’ha de dir que les poc més de cent places que hi haurà es van exhaurir en un dia. En acabar hi haurà els versos dels Diables i el dia 27, la plantada de bèsties de foc i l’encesa de lluïment.

Serà també la festa major més televisiva.

Efectivament, tots els actes es faran en directe per TV El Vendrell. Serà clau el paper de la ràdio i la televisió del Vendrell perquè el que volem és portar l’esperit de la festa major a totes les cases i aquest és un mecanisme per fer-li arribar.

Realment, passeges pel Vendrell i no hi ha un ambient festamajorenc.

Hem de ser realistes amb la situació de pandèmia mundial, amb més de 30.000 morts i rebrots a tot el país. Hem de fer-ho compatible, ser curosos i respectuosos amb la pandèmia i amb tot el que ha patit i està patint la gent, i alhora complir amb les mesures de seguretat establertes. En aquest sentit, jo estic d’acord amb el hashtag que ha sortit #culturasegura. La cultura és un dels sectors més afectats per aquesta situació. Vam fer el concert de commemoració del centenari de l’Orquestra Pau Casals, que va ser un èxit, i es va complir amb totes les mesures de seguretat, distanciament, etc. Són les circumstàncies que tenim.

En cap cas us vau plantejar suspendre-ho tot?

Davant d’aquest repte, teníem dues opcions: o rendir-nos o buscar les vies per mantenir la cultura com un pilar bàsic de la nostra societat. I hem triat l’opció de fer actes de petit format, respectant l’esperit de la festa major. Jo crec que només per això, ja val la pena.

Hi ha portants, hi ha pregó, hi ha ofici, hi ha versos dels Diables, hi ha encesa de tres bèsties de foc. Es podia haver anat més enllà?

Hem volgut ser molt prudents perquè la covid-19 no ha marxat. Tenim el deure de potenciar el sector cultural, però també ser molt conscients que tenim rebrots molt a prop de casa nostra. Hem buscat un equilibri i es faran els actes més representatius. El principal requisit és evitar aglomeracions de persones que no puguem controlar com a administració, i si fas una cercavila és impossible garantir la seguretat de tothom. La cercavila de foc, des del principi ja van dir que no veien la manera d’adaptar-se a la nova realitat.

Es va donar l’opció als balls folklòrics d’actuar?

L’Ajuntament va donar l’oportunitat a totes les entitats de sortir. Els primers a qui vam comunicar que hi hauria festa major, amb els administradors encara presents, va ser a les entitats culturals del municipi. I algunes d’elles, de manera legítima i lícita, van decidir no fer-ho perquè no es podien garantir les mesures de seguretat.

Finalment, no hi haurà els dos escenaris, tal com s’havia anunciat a principis de mes.

Teníem molt clar que al final, el que marca el que es pot fer és l’evolució de la corba de la pandèmia, que s’ha accentuat en les últimes dues setmanes, per això hem decidit reduir les pretensions inicials. És important tenir molta cintura i anar-nos adaptant a la situació.

FER UN COMENTARI