El 10-N, eleccions

1
180

El president del govern en funcions, Pedro Sánchez, va certificar dimecres el fracàs de l’actual legislatura i ha repetit la tàctica Rajoy: sense majoria absoluta, volia que l’oposició li regalés els vots per poder fer i desfer al seu aire, sense cotilles, i com que no ens trobem en temps de rebaixes, va optar per tornar a convocar eleccions, les quartes en quatre anys. Algú s’hauria de preguntar si no s’incorre en alguna mena de delicte malversador de fons públics, quan es convoquen comicis “gratuïtament”, només perquè els resultats no són del seu grat. Perquè a l’Estat, al contribuent, les eleccions els costen una milionada. En concret, 140 milions d’euros. Quasi res.

I no serà que els socialistes no hagin tingut pretendents. Podemos s’hi va posar bé del dret i del revés, va cedir en tot i més, fins i tot fregant la humiliació, però Sánchez, malgrat el discurs preelectoral que volia un govern progressista, mai els ha volgut al seu costat. Ans al contrari, ha implorat el vot a Ciutadans (aquells a qui la militància va dir “amb ells, no”), i, ves per on, ara ha estat ell el que ha hagut d’entomar un “no és no”. Rivera té clar qui són els seus aliats naturals. Mireu Madrid, Andalusia o Múrcia. A qui votaran, el 10 de novembre, els electors socialistes d’esquerres, en constatar que el seu líder no vol saber res de les esquerres?

Sánchez s’ha mogut confiat per unes enquestes que enfonsen Ciutadans i fan pujar una mica més el PSOE. Però, i si en surt reforçat Podemos? I si passat el momentum Vox, els seus electors acaben reforçant el PP? I si hi ha una desmobilització d’electors socialistes (no detectada per les enquestes)? I encara: com afectarà l’electorat la sentència contra els presos polítics catalans, que veus properes al govern apunten que es farà públic al voltant del 12 d’octubre, Día de la Hispanidad?

I és que les claus del veto a Podemos són dues: per una banda, Sánchez no vol per res del món tenir-los al consell de ministres quan surti la sentència del judici als presos polítics. Perquè el PSOE no té cap proposta per a Catalunya. Deixar passar el temps, no fer res i que el temps ho curi tot. Ara, per no perdre vots, ja torna a parlar del 155. Una picada d’ull a Ciutadans. D’altra banda, els que tenen els diners tenen pànic de les polítiques que podria aplicar un govern amb els liles, sobretot si s’entra en una nova crisi. En això, el PSOE també s’assembla més a Cs (i al PP).

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI