El Baix Penedès, la comarca amb menys inversió al 2020

0
952
Joan Sans i Jaume Casañas, president i vicepresident comarcals, respectivament.

Ja n’hi ha prou. Fins aquí hem arribat. El president del Consell Comarcal del Baix Penedès, el socialista arbocenc Joan Sans, i el vicepresident primer, cunitenc i president del PDeCAT de la vegueria Penedès, Jaume Casañas, han posat el crit al cel davant el menyspreu mostrat pel Govern de la Generalitat –un any més– vers la comarca, perquè està a la cua en inversions per comarques en el projecte de pressupost per al 2020.

No n’hi ha per a menys. Si el Parlament aprova aquest pressupost, que està pendent de tramitació i de recollir esmenes (és aquí on tenen l’última esperança de modificar-lo), el pressupost del Govern català d’enguany serà d’1,98 milions d’euros per al Baix Penedès. A Catalunya hi ha 42 comarques, i només una (l’Alta Ribagorça, amb 1,2 milions) té uns guarismes pitjors. Però si es mira la inversió per habitant, ni aquest consol li queda a la comarca: 18,90 euros per habitant, a la cua de Catalunya.

Casañas es lamenta que “entre el Garraf i el Tarragonès hi ha un forat negre”. Sans s’aventura a diagnosticar que un motiu: “no som ni Barcelona ni Tarragona, no estem ni cap aquí ni cap allà, i no acaba d’encaixar”. Però Casañas també fa una certa autocrítica: “com a classe política” ja que en els darrers trenta anys, “tots els partits hem passat pel govern de la Generalitat o de l’Estat, i no s’han solucionat” temes com el preu de l’autopista C-32, els dèficits de les línies de trens de Rodalies a la comarca, l’escassedat de Mossos d’Esquadra o de Bombers. Com a exemple: el Baix Penedès només té 17 funcionaris de la Generalitat (la segona comarca que menys en té).

Entrar a l’agenda del Govern

A tot això cal afegir-hi que el Baix Penedès és la comarca amb una taxa d’atur més alta, i no només enguany, sinó que porta més d’una dècada així. I amb tot, el pressupost de la Generalitat no puja, sinó que segueix baixant: el de 2010 era, per exemple, un 89% més alt. Es tracta, doncs, d’un “problema endèmic”, en paraules de Casañas, i ara per ara la classe política comarcal només hi veu una sortida: fer pinya, siguin del partit que siguin, i reivindicar-se com faci falta per entrar a l’agenda del Govern i del Parlament. En la propera reunió del Consell d’Alcaldes es concretaran mesures. De manifestacions, de moment, no se’n preveuen.

FER UN COMENTARI