Segle XXI, any 2019, i Sant Sadurní d’Anoia encara té un “carrer” (passatge Santa Eulàlia) sense asfaltar. Sentir-ho, veure-ho i plasmar-ho és molt trist i decadent, equip de govern municipal.
Conec algun veí de dit lloc i em comenta que està esperant (molt esperada) una reunió de l’Ajuntament amb els veïns. Anys i anys d’aquesta espera és molt desesperant. Les coses s’han de fer i es busca el temps d’on sigui. No s’hi valen excuses.
Un servidor, com en altres temes, a través dels mitjans de comunicació expressa i demana l’actuació municipal per problemes i fets que no se solucionen. Me’n faig creus de tot el que passa. Estic segur, també, que a altres indrets de Catalunya, el cas que ens porta ja hauria estat solucionat de fa temps. Els queda poc govern municipal, però la “vergonya” recau a sobre seu.
Algun grup municipal fa temps va posar fil a l’agulla i, si hagués governat quan li tocava, de ben segur els veïns del passatge Santa Eulàlia estarien orgullosos i contents per la feina que s’hauria realitzat. A hores d’ara, el més calent és a l’aigüera. Any d’eleccions, no hi ha temps. Poca cosa es pot fer… En els pressupostos de l’any 2018 hi havia una partida destinada.
Francesc Carafí Quintana
Sant Sadurní d’Anoia
