El castell d’Avinyó i Santa Susanna

0
213

La primera referència escrita del nom d’Avinyonet i de l’església de Sant Pere d’Avinyó la trobem en documents del temps del bisbe Vives al segle X, quan el 30 d’abril el bisbe va anar a consagrar l’altar dedicat a Sant Pere, que hi havia al castell d’Avignione, construït per Mager. El Mager d’Avinyó era fill de Sendred i Elisabet, familiars del comte Guifred. Sendred fou veguer de Castellvell del Penedès durant el segle X. Va ser un dels primers impulsors del repoblament a les nostres contrades.

La Quadra de Santa Susanna es troba molt a prop del puig de la Mola, un dels cims més alts del Garraf i al fons d’una vall excavada per la riera de Begues. Actualment, és una construcció enlairada dalt d’un roquissar, un lloc adequat per situar-hi un castell o casa forta. Va ser aquí on Mager va construir el castell o masia fortificada.

A causa de la ràtzia dels almoràvits procedents de València, que atacaren Gelida i destruïren Olèrdola, amenaçant Barcelona, els anys 1107 i 1108, aquest castell/fortalesa dels Mager fou enderrocat. Per aquesta raó, Ramon Berenguer IV el 1156 donà a Berenguer d’Avinyó (abans Mager) i als seus hereus el puig anomenat Avinyó (la quadra de Santa Susanna), perquè hi edifiqués cases i un castell, o, més aviat, que el reconstruís: “…qui destructus est, ad edificandum et construendum ibi domos et fortitudinem…”.

Santa Susanna pertanyia, quant a domini senyorial o feudal, a Ramon de Ribes i a la seva muller, Sibil·la. Després de la donació del Puig als Avinyó per part del comte, al cap de dos anys, el 1158, Ramon Ribes i la seva muller van fer la donació del feu de Santa Susanna al mateix Berenguer d’Avinyó.

Els Avinyó continuaren posseint la quadra de Santa Susanna. L’any 1342 s’indica que hi havia una capella dedicada a Santa Susanna dins la casa de Bertran d’Avinyó. Segueix el document dient-nos que es transportaren la imatge i l’altar a una altra ermita, a causa d’unes obres noves que es durien a terme a l’anomenada capella (potser Sant Pere d’Avinyó). La darrera representant de la família Avinyó, Constança Jutglar i d’Avinyó, vídua, hereva de son pare, feu donació de Santa Susanna a mossèn Benet Mas, rector del mateix lloc, el qual la vengué als actuals propietaris en un any del segle XVII.

FER UN COMENTARI