El 22 de juny, milers de joves i adolescents posaven el punt final a un curs que ha estat atípic, diferent i incert fins a l’últim moment. No obstant això, cal valorar l’esforç i la dedicació de tota la gent que ha fet possible que les escoles hagin estat obertes ininterrompudament, alhora que eren espais segurs.
Durant les setmanes prèvies a l’inici del curs, ens vam fer un fart de sentir declaracions sobre el perill d’obrir les escoles, ja que podrien ser focus de contagi. Afortunadament, gràcies al treball incansable de tota la comunitat educativa, el 14 de setembre es va donar el tret de sortida al curs. Davant dels desconfiats i acomodats, que volien mantenir les classes telemàtiques –sense pensar en el que això suposa mentalment i emocional per a la gent més jove–, la resposta va ser molt clara: #EscolesObertes i #EscolesSegures.
Tanmateix, imagineu-vos que no s’hagués permès l’obertura dels centres educatius. Hauria estat desastrós. De fet, si ara ens trobem en una situació molt delicada pel que fa a la salut mental i emocional de la població, no sé què hauria passat si no s’hagués apostat per obrir les escoles i els instituts. I és que anar l’escola va molt més enllà d’estudiar, memoritzar i fer exàmens. Actualment, juguen un paper fonamental en la socialització dels més menuts i la gent jove. L’escola és un espai cohesionador i cabdal a l’hora de teixir nous vincles.
En resum, és de justícia agrair i reivindicar el paper de tots els mestres, professors, professores, directores, directors i també de tots els estudiants que, en un any molt difícil, han estat al peu del canó i han representat un exemple per a tothom.
Gabriel Roncero, portaveu del Jovent Republicà
Sant Sadurní d’Anoia
Entenc que vostè és un docent en actiu, sinó no té crèdit per defensar la parcial postura dels pares i no dels que han posat la seva salut en perill. Compte que el proper curs serà sota un virus molt més infectiu.