El dolor

0
137

Fa uns anys es va fer famosa una sèrie que presentava un doctor molt hàbil en diagnosis clíniques amb un problema que no sabia ben bé com afrontar. Era un savi en la seva matèria però tenia un problema. El dolor el turmentava i no sabia altra cosa que automedicar-se. La sèrie House va durar vuit temporades i va tenir un notable èxit a tot el món. Un dels factors d’aquest renom mundial va ser que els espectadors s’identifiquessin amb el personatge i amb allò que el turmentava. En algun moment de la nostra vida hem descobert el dolor i sabem que conviure amb ell no és ni fàcil ni agradable.

Podem definir el dolor com l’efecte que es produeix per una lesió en un teixit del nostre cos, sigui real o potencial. Tenim dolor per una sèrie de reaccions que comencen al nostre sistema nerviós central i es propaguen per tot el cos. Comencen en els nocioceptors, els receptors del dolor, pugen per la columna espinal, arriben al cervell i a partir del tàlem es distribueixen per tot el còrtex cerebral, convertint aquest impuls en una percepció conscient. Mentre viatja, travessa àrees com la zona somatosensorial, l’ínsula, els còrtexs parietal o prefrontal i el pas per aquestes i altres zones provoca una resposta conscient però també subconscient. Està modulada per tres tipus de resposta, que podem anomenar-les com a dimensions o indicadors del dolor. El primer és el que ens diu si sentim o discriminem dolor; el segon és el que ens serveix per avaluar el grau i el tercer és l’emocional. Quan afrontem dolor, sigui temporal o crònic –aquell que persisteix durant més de tres mesos–, sempre ens fixem en aquestes tres dimensions i és l’avaluació que en fem el que ens fa dir que ens fa mal.

Els fàrmacs del dolor són una resposta necessària, però no l’única. Tracten els símptomes però no la causa. Tenim dolor per alguna cosa i també perquè ho interpretem així. El personatge de la sèrie House fa un viatge interior a la causa i acaba la sèrie sent una mica més savi després de reconèixer el perquè del seu dolor. El contrari del dolor no és la insensibilitat. És sentir sense que ens faci mal.

FER UN COMENTARI