La ballesta és una de les armes més significatives de l’època baixmedieval. Arreu de la Corona d’Aragó s’organitzaven competicions anuals anomenades jocs de la ballesta, molt regulades i amb bones recompenses. El seu propòsit era potenciar l’existència de ballesters locals ben entrenats per facilitar la defensa de les viles i del territori.
A Barcelona existí, entre 1356 i 1516, una milícia municipal de ballesters per a la defensa costanera. Tanmateix, la companyia de ballesters més famosa de tota la Corona d’Aragó fou la de Sant Jordi, o del Centenar de la Ploma, autoritzada a València l’any 1365 per Pere el Cerimoniós. S’organitzaren en confraria amb un lloc per practicar-hi: “un pati descobert, al costat de la ballesteria, una mena de caserna, dipòsit d’armes i centre de reunió de ballesters”. El lloc havia de ser segur i identificable.
A Puigcerdà, el 1485, es manà que ningú gosés jugar a ballesta dins els barris de la vila, sinó al camp dels tiradors, en el lloc acostumat. A València, el 1431, el sotsobrer de murs i valls tenia cura del terreny del joc, situat a prop del portal dels Tints.
La confraria de Sant Macari de Vilafranca, vinculada a l’església de Santa Maria, des de l’any 1388 agrupava fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i forners.
Una crida o ban de l’any 1447, adreçada als jugadors de ballesta que practicaven a la plaça nova situada fora muralles, i al públic en general, disposava que, com que a la plaça Nova s’havien plantat arbres, cap persona no en desfés, tallés ni fes tallar els arbres ni les seves branques. Tampoc no s’hi podien lligar porcs o altres bèsties, ni tirar pedres, fems o altres deixalles al lloc de joc. Els jugadors foren advertits, i se’ls encomanà que ells mateixos adobessin i esporguessin els arbres i tinguessin cura de l’espai.
El jove Jaume Ferrer, de Vilafranca del Penedès, disparà un passador (tir) de ballesta a Miquel Figuerola per l’esquena mentre aquest passava per les eres de la plaça Nova.
La plaça Nova es trobava a la rambla de Sant Francesc, a extramurs i no gaire lluny dels portals de muralla anomenats d’Aragonès o dels Frares Menors, al final del carrer de la Cort, i del portal de la Palma o de Torregrossa, al final del carrer de la Palma.
En un document de 1362 es venien dues-centes ballestes a Pere Vall, tresorer del rei Pere el Cerimoniós. El preu fou de cinquanta florins d’or. El document aclareix que la compra de les ballestes era per defensar-se durant la Guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375 i enfrontà la Corona d’Aragó amb el Regne de Castella. El 1404, el ballester Bernat Roig de Vilafranca vengué algunes ballestes al nou senyor del castell de Font-rubí, el noble Pere Febrer, pel preu de 110 sous. En un inventari del castell, datat de 1476, s’esmenten sis ballestes.
http://elpenedesmedievaljb.blogspot.com.es/
