El mas de Pontons és situat prop del límit nord-oriental del terme. L’actual edifici és una masia fortificada reformada als segles XVII o XVIII. En la part superior de cadascun dels quatre costats hi ha una garita sobresortint i en diferents punts dels murs presenta arpilleres.

Durant els primers segles del repoblament del terme de Pontons i voltants, el llinatge de Pontons és qui dominava aquest espai. Abans de l’any 1330 veiem que en la documentació, Jaume Sabater és el senyor del mas de Pontons. Jaume era un jueu convers que vivia a Barcelona, però també el veiem signant documents notarials com testimoni al Penedès.

Al cap de sis anys, el 1336, Jaume fa donació del dit mas de Pontons amb tots els seus homes, drets i censos, a la seva filla Ferrerona, amb motiu del seu matrimoni amb Pere d’Avinyó. Per tant, el mas de Pontons passa a ser propietat dels Avinyó d’Avinyonet. El 1360 un altre Jaume Sabater, alies d’Avinyó, anomenat cavaller o donzell, fill de Ferrerona i Pere, reconeix rebre diferents pensions de censals morts (préstecs) en concepte de restitució de la dot de la seva muller difunta, Llorença, filla d’Arnau de Foses, àlies de Cabrera. Jaume Sabater, àlies d´Avinyó, cavaller, fill del difunt Pere d’Avinyó, cavaller, ven a Joan de Vall, de la casa del rei, ciutadà de Barcelona, un cens sobre un balneari que es troba al carrer dels Banys vells de la ciutat de Barcelona. Aquest mateix any el germà de Jaume Sabater, també anomenat Pere d’Avinyó com el seu pare, com a procurador de Jaume d’Huguet d’Avinyó, de la casa de Ribalta, de Lavit, i d’altres habitants del terme de Pontons, es comprometen a pagar una pensió de censal mort que havien venut a Joan Vall, de la casa del rei de Barcelona. El fill hereu, el cavaller Pere d’Avinyó, va ser vicegovernador de Catalunya l’any 1390.

Una casa, una masia fortificada que cal conservar per la història que encara hi ha a Pontons, com també saber la història dels senyors d’Avinyonet del Penedès, que també van viure a Vilafranca del Penedès i a altres llocs de Catalunya.

FER UN COMENTARI