El meu melic és preciós

0
73

Darrerament qui més qui menys s’ha trobat afectat per la marxa de tractors i altres vehicles cap a Barcelona. Però no és d’això que vull parlar. Em sembla convenient fer una mirada a les diferents reaccions que he pogut observar.

Hi ha molta gent, del meu entorn i jo mateix, que trobem raonable i justificada la protesta pagesa. Altres opinen que és un desencert i que no tenen raó, o que no té sentit perjudicar tothom amb la seva protesta. Que des de la dreta es tingui aquesta darrera visió, deu ser raonable: no els beneficia, trets d’alguns terratinents que, oblidant les moltes subvencions que reben, ara s’afegeixen a la protesta per treure’n algun profit econòmic.

Que les crítiques vinguin de l’esquerra em sembla increïble: quines de les reivindicacions veuen desencertades? Vegem-ne algunes:

– Que l’administració pública busqui una solució al greu problema de la baixada de producció deguda a la sequera. I alhora la caiguda de preus que cobra el pagès, molt diferent del que paguem nosaltres.

– L’excés de burocràcia, que pren temps i introdueix noves despeses administratives.

– Espanya incompleix sovint la Llei de la Cadena Alimentària que indica que els preus d’origen (el que el pagès cobra pels seus productes) han de quedar per damunt de les despeses per produir aquests productes.

– Que l’administració pagui els ajuts a què s’havia compromès per la sequera. D’aquesta manera la pagesia podria assumir el cost de la compra de llavors, la sembra, la fertilització del sòl, els danys ocasionats per la fauna…

– Que es reguli un gasoil professional que, com va fer-se durant la covid per a tothom, tingui un descompte en el moment de comprar-lo en lloc de fer-se via desgravació d’impostos a final d’any.

Fins ara l’esquerra ha tancat els ulls davant dels problemes de la pagesia, els camioners i la ramaderia (entre altres) i ha preferit la moqueta dels despatxos abans que els camps o les carreteres. Ara, segurament es mouran i voldran treure rendiment electoral d’un moviment que ha nascut allunyat de partits i sindicats oficials. Quan veig que persones de l’esquerra alternativa, discrepant de l’oficial, busquen raons per no donar suport al moviment pagès (“ells tampoc ens van fer costat quan demanàvem millores de pensions, de sou mínim”), no ho puc entendre. Penso que no tenim remei, que ens pesa més el nostre llombrígol que la nostra capacitat per impulsar un moviment extens que defensi els drets socials. Únicament des de la confluència i el suport mutu, podrem somniar assolir aquesta defensa eficaç dels drets.

Nosaltres, els nostres fills o els nostres nets, ho sabran fer? Esperem-ho…

FER UN COMENTARI