El misteri de la vida

0
544

Soc català, o millor dit, universal, i sento tristesa de veure les coses que ocorren. Si volen que els digui la veritat, i parlo amb el cor, en comptes de posar més fronteres jo les trauria totes. El planeta és la nostra casa, el nostre país, la nostra llar…, nosaltres l’hem dividit, ens hem separat amb les fronteres, les religions, amb l’afany de poder i de domini, amb la bogeria i l’ambició. Advoco per un sol país, una sola nació…, la Terra, ja que tots hi pertanyem i som germans, pertanyem a la família humana. I d’aquesta, la nostra casa, en podríem fer un veritable paradís on tothom tindria cabuda i podria, així, viure dignament. Deixem-nos de guerres, d’enfrontaments, de banderes i de nacionalismes. Només una bandera, la blanca, la de la rendició, la de la pau, la de l’amor.

Molts em diran el mateix, el que estic fart de sentir: “Oh, el que dius és una utopia!” I si ens quedem amb això i no fem res ho seguirà sent. Per ventura les Nacions Unides no haurien de tenir mires cap a aquesta nació única de pau, d’amor i de fraternitat? Però el que realment em sembla és que són un pamflet que es mou només pels interessos d’alguns. Creguin-me, un món millor és possible i és a les nostres mans, però quants estarien disposats a prendre la bandera blanca i renunciar al poder i a la bogeria de voler ser més i dominar l’altre?

Soc sincer en el que dic… I, per cert, no soc religiós ni pertanyo a cap secta ni congregació, només soc un ésser humà com tots, i no soc ni més ni menys que ningú, ja que tots pertanyem a la família humana, al gran misteri de la vida.

Màrius Via
Vilafranca del Penedès

FER UN COMENTARI