El debat sobre l’exposició de restes humanes a les col·leccions dels museus ha arribat a Vilanova i la Geltrú. La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on s’exhibeix el cos momificat d’un infant, inicia ara un projecte de reforma museogràfica i museològica que transformarà completament les històriques Sala Silvela i Sala Egípcia. “Afrontem un canvi estructural i de contingut, atenent tots els debats que com a museu públic no podem obviar”, ha explicat la directora del museu, Mireia Rosich.
Una comissió d’experts (alguns dels quals ja havien format part de la commemoració del Bicentenari) ha fet una revisió de l’origen i del context colonial en què es van formar les col·leccions egípcia, americana, asiàtica i d’arqueologia clàssica, amb l’objectiu de transformar la mirada amb què s’han interpretat les peces fins ara. En aquest sentit, han revisat terminologies que es consideren obsoletes, han introduït nous textos divulgatius amb el context colonial del museu, han identificat figures vinculades al tràfic de persones esclavitzades i han retirat algunes peces.
Un dels canvis més destacats té a veure amb la Nesi, el cos momificat d’un infant de cinc anys que està exposat a la Sala Egípcia. “És una icona del museu i de la ciutat, i una de les peces que més debat ha generat, per la seva traçabilitat i per la manera en què s’ha d’exposar”, apunta Rosich. En aquest cas, la direcció del Museu Víctor Balaguer té molt clar que “el públic ha de tenir la capacitat de triar si vol veure el cos o no”. És per això que la Nesi canviarà d’ubicació i passarà a estar amagada en un espai més petit, amb una il·luminació més íntima i respectuosa, i els visitants podran llegir abans de veure-la algunes reflexions sobre l’ètica en el tractament de restes osteoarqueològiques.
El canvi d’ubicació del cos momificat coincidirà amb la fusió de la Sala Egípcia i la Sala Silvela. L’objectiu és aglutinar totes les cultures del món en una mateixa sala, i traslladar les arts decoratives on actualment hi ha la col·lecció egípcia. Per abordar aquesta redistribució de les col·leccions, totes les peces que s’exposen ara en aquestes dues sales es traslladaran meticulosament a la Sala d’exposicions temporals, on s’exhibiran fins que acabin les obres.
Una part dels diners de la subvenció rebuda per a la museïtzació de la Casa de Santa Teresa permetrà dur a terme aquesta redistribució, que va més enllà de la revisió del relat d’algunes peces i que també proposa la renovació del mobiliari de la Sala Silvela per unes estructures més diàfanes, més altes i més profundes. “Polirem al màxim la part més tècnica: la llum serà més precisa i més sostenible, el clima tindrà una millor vehiculació, els nous suports de les peces afavoriran la seva conservació, etcètera”, ha enumerat Rosich. La direcció del museu preveu que a la primavera de l’any vinent ja s’hagin buidat les dues sales i s’hagi pogut fer l’esquelet nou de la Sala Silvella. La instal·lació de les obres es durà a terme en una segona fase, que “avançarà en la mesura que el pressupost ho permeti”.
La cúpula, també en obres
En paral·lel a aquesta reforma i a la de la Casa de Santa Teresa, el mes vinent començaran els treballs per restaurar un element arquitectònic singular del museu i de la ciutat: la cúpula de l’edifici. Segons ha explicat la gerent de l’Institut Municipal de Patrimoni Cultural, Maria Alias, aquesta intervenció se centra en la millora del revestiment exterior i interior de la cúpula, que “estava donant problemes de filtracions d’aigua“. A més, es renovaran les fusteries de les finestres que envolten la cúpula i que estan molt deteriorades. El projecte té un cost aproximat de 190.000 euros, un 70% dels quals són finançats per la Generalitat. Mentre durin les obres, el funcionament del museu serà l’habitual.
