Falten pocs mesos per commemorar el desè aniversari de la creació de la vegueria Penedès per part del Parlament de Catalunya. Serà un bon moment per reflexionar on som i analitzar quina és la dinàmica del país i la interna de casa nostra. Aquest aniversari quasi va en paral·lel amb un altre que s’ha celebrat fa pocs dies amb bombo i platerets: el 15 aniversari de l’aprovació, també pel Parlament, de l’àrea metropolitana de Barcelona, sense dir, però, que el mateix dia el Parlament va aprovar la Llei de Vegueries que, oh sorpresa, va ser frenada pel Constitucional amb dues raons principals: que modificava les províncies (el Baix Penedès, tarragoní, s’ajuntava a comarques barcelonines, molt abans de crear-se la vegueria Penedès, i mitja Cerdanya gironina passava a Lleida) i que dissolia les diputacions per crear els consells de vegueria. Tot això tenia fàcil solució adoptant, per exemple, la via Canària, on segueixen les dues províncies per a l’organització de l’Estat, com són les eleccions generals i els delegats provincials, però que han dissolt les diputacions i han creat els consells insulars, que equivaldrien a les nostres vegueries.
El segon foc que ens rodeja és el centralisme barceloní, al qual sembla que ja li va bé el sistema actual, amb una àrea metropolitana forta que absorbeix totes les energies del país i que no ha fet res per tornar a plantejar en aquests quinze anys una solució que equilibri Catalunya i no que es vagi semblant cada cop més a l’absorció que fa Madrid de tot el que té al voltant.
I, finalment, el tercer foc és la passivitat en la qual han caigut les administracions locals de les comarques del Penedès, el territori més perjudicat per l’absorció barcelonina, perquè no té una diputació ni una tradició d’autoorganització com tenen a les Terres de l’Ebre. Sembla que als electes penedesencs ja els va bé un pla territorial, mig secret, que plantegi que la costa penedesenca sigui un espai on ha d’anar a viure la gent que ha de marxar de l’àrea barcelonina; l’interior del Penedès un espai per a les Mercaderies i la logística barcelonina; i l’Anoia un espai productor d’energia per a la capital. I això es veu clarament quan arrosseguen els peus per posar en solfa l’Eix Transversal Ferroviari, que deixa sense trens viables l’Anoia, posa els mercaderies al Penedès interior i passatgers a la costa per estar ben comunicats amb la capital. No hi tenen res a dir? Només la gent que ho patim al Penedès i al conjunt d’un país desequilibrat podem tirar aigua per apagar aquests focs! I la nostra entitat, en la darrera assemblea, vam decidir seguir aquest camí.
