Escoltar la ràdio és sempre un exercici pedagògic. Aquests dies hi escoltem una nova definició, la dels refugiats climàtics. Qui són aquests refugiats climàtics? Gent del centre-nord d’Europa que s’està plantejant venir a passar l’hivern a les nostres latituds, preveient una manca de subministrament energètic per culpa de la guerra d’Ucraïna i dels xantatges energètics de Putin als països que depenen del seu gas.
Molts ciutadans d’Alemanya, Àustria i també França i d’altres països que tenen un hivern rigorós s’estan plantejant venir a passar l’hivern aquí, perquè potser no tindran gas per escalfar les seves cases, i evitar el fred i els problemes derivats de la manca d’energia.
Per sort, el Penedès és un territori on els hiverns són suportables, sobretot si els comparem amb els del centre-nord d’Europa. Aquest fet pot ser molt determinant perquè els refugiats climàtics vegin el nostre territori com una possible destinació.
Caldria reivindicar els municipis, per exemple Cunit, i molts altres, que disposen de fibra òptica per tot el municipi, afavorint la possibilitat de desenvolupar el teletreball.
Cal afegir, en aquest context, els espais municipals i privats que disposen de coworkings i espais d’empresa on permeten professionalitzar el teletreball i crear espais polivalents.
El Penedès com a refugi climàtic pot ser una oportunitat, la gran oportunitat per desestacionalitzar el turisme durant els mesos que van més enllà de l’estiu. Allotjaments, serveis, un territori amb personalitat, ben comunicat i amb bon clima.
Jaume Casañas
Cunit
