El poder del moviment

Conèixer tot el que pot fer la fisioteràpia quan es pateix de mal d’esquena, dolor a les cames o qualsevol altra patologia és ben sabut per a tothom. Se sap, doncs, que quan es pateix alguna lesió o s’ha estat intervingut quirúrgicament, la figura del fisioterapeuta farà tot el possible per agilitzar la recuperació. Però la disciplina també té un vessant més desconegut: la prevenció de dolors o de lesions. És a dir, la fisioteràpia va més enllà de tractar les lesions una vegada produïdes, també treballa la prevenció de les caigudes i el manteniment de l’equilibri amb el reconeixement de possibles elements que poden provocar una lesió.

Per tant, al contrari del que pensa gran part de la població, anar al fisioterapeuta sense patir cap mena de molèstia pot ser realment útil per controlar el benestar del cos, prevenint possibles lesions o problemes més greus. D’aquesta manera, per mantenir un cos en perfecte estat, el més recomanable és visitar al fisioterapeuta un cop cada sis mesos o un cop a l’any per realitzar una revisió completa i conèixer quina és la situació actual.

Així mateix, la fisioteràpia ajuda a entendre com funciona el nostre cos i quins senyals ens està donant. En definitiva, quan una persona coneix el motiu de la seva patologia pot posar molta més atenció a l’hora d’evitar els factors perpetuadors d’aquesta i, a més, també s’eviten decisions sobre les lesions basades en l’excés d’informació disponible a internet, cosa que, en la gran majoria d’ocasions, els porta a una confusió major.

El cos humà no està evolutivament preparat per passar llargues estones, dia rere dia, assegut i en una mateixa positura, sinó que està capacitat per moure’s. És per aquest motiu, que una de les patologies més freqüents a l’entorn de treball i que produeix més absentisme és el mal d’esquena. Es calcula que el 80% de la població ha patit en alguna ocasió un episodi de dolor en aquesta zona.

Tal com apunten els experts, els principals factors de risc que hi tenen a veure són els sobreesforços, una higiene postural incorrecta, esforços inapropiats, postures físiques o tasques de manipulació de càrregues inadequades i moviments repetitius que, conjuntament amb la falta de pràctica d’activitat física i el sedentarisme, poden agreujar aquestes patologies.

Per aquest motiu, la incorporació de la pràctica d’activitat física regular en la vida diària pot ajudar a prevenir i millorar els trastorns musculoesquelètics, com ara la cervicàlgia i la lumbàlgia. Concretament, l’Organització Mundial de la Salut indica que s’han de realitzar dues hores i mitja d’activitat moderada o bé una hora i mitja d’activitat intensa cada setmana. A més, aquesta pràctica es pot complementar amb la millora de la higiene postural, de la mà d’un fisioterapeuta, per a aprendre a adoptar les postures i a realitzar moviments o esforços de manera que la càrrega per a la columna sigui la menor possible. Així doncs, per millorar la higiene postural és important adquirir certs hàbits i introduir-los en el dia a dia.

Per exemple, si es treballa assegut, cal adoptar la postura del 4. És a dir, els peus han de tocar a terra, els genolls han d’estar en un angle de 90 graus i l’esquena ha de tocar el respatller del seient. En cas que es passi moltes davant de l’ordinador, cal tenir en compte que la pantalla ha d’estar situada davant de la cara a una distància mínima de 40 cm i el teclat ha d’estar situat de manera que les espatlles estiguin relaxades i els colzes formin un angle de 90 graus. A més, un dels altres factors a tenir en compte són els efectes nocius per la salut de passar 8 o 10 hores al dia asseguts, independent de l’activitat física que es pugui realitzar habitualment. En aquest sentit, els professionals recomanen que si la feina és sedentària, cal trencar els temps d’estar assegut, i per això recomanen aixecar-se de la cadira, caminar i fer estiraments cada dues hores.

A banda de l’àmbit laboral, a l’hora de dormir també és important adoptar una postura saludable i es recomana dormir de costat o de panxa enlaire, evitant la posició de bocaterrosa. A més, els experts recomanen fer ús d’un coixí de mida adequada per al coll perquè la columna estigui recta i que el matalàs estigui en bones condicions i s’adapti a les necessitats de cadascú.

La societat actual està marcada per un estil de vida mundialment dominat per l’ús excessiu de les noves tecnologies. Aquest boom tecnològic ha portat l’aparició de noves malalties i afeccions físiques derivades del mal ús i excés d’aquestes, que entre altres, estan provocant l’adopció de postures corporals antinaturals causants d’inflamacions i, en el pitjor dels casos, deformacions.

Les lesions de les noves tecnologies, associades a l’ús de telèfons intel·ligents i tauletes poden semblar molt diferents de les de romandre assegut durant hores davant d’un monitor. Una de les postures més habituals que s’adopten és la del coll de tortuga. Aquesta malaltia és descrita pels professionals com aquella que causa lesions repetides per estrès i dolor sostingut per l’ús excessiu de dispositius portàtils durant llargs períodes de temps, adoptant de forma perllongada una postura incorrecta per a la cervical en mirar constantment cap avall per veure la pantalla del dispositiu mòbil, o de les portàtils quan es col·loquen sobre les cames.

Per pal·liar els efectes de les noves tecnologies sobre el cos, el primer que recomanen els professionals és reduir el temps que es dedica a l’ús d’aquests dispositius per disminuir la sobrecàrrega a les cervicals, les quals es calcula que han de suportar en la postura de coll de tortuga al voltant de 18 kg de pes. De la mateixa manera, en utilitzar els telèfons mòbils, portàtils, tauletes o qualsevol altre dispositiu, s’aconsella col·locar-lo a l’altura dels ulls, aconseguint així, disminuir en gran mesura les malalties associades per contractures. A més, també és idoni fer ús de l’escriptura per veu, amb l’objectiu de disminuir els moviments repetitius del polze i la tensió als canells que es donen en teclejar, i evitar el WhatsAppitits, és a dir, la tendinitis del polze per utilitzar-lo de forma excessiva.

En un primer moment, quan es parla de fisioteràpia, el primer que ens passa per la ment és la imatge d’un fisioterapeuta fent un massatge a l’esquena. Tot i que és cert que les mans són la principal eina dels professionals, avui en dia existeixen una gran varietat de tècniques per tractar els diferents dolors. Amb l’objectiu de tractar de manera adequada les diferents patologies i molèsties, existeixen diferents branques de la disciplina. Aquí desgranarem les set més comunes.

Fisioteràpia esportiva. És la més coneguda de totes. Principalment, està dirigida a totes les persones que realitzen una pràctica esportiva de manera habitual, ja sigui de manera professional o amateur. El seu objectiu principal és prevenir i recuperar lesions.

Fisioteràpia neurològica. Té l’objectiu de tractar les lesions relacionades directament amb el sistema nerviós central o perifèric. Es pot aplicar en tractaments relacionats amb ictus, Pàrkinson, patologies neurodegeneratives, paràlisi cerebral, entre altres. En aquest tipus de rehabilitació es realitzen exercicis i accions per manejar la fatiga, millorar la postura i l’equilibri o accions per ajudar a controlar els moviments.

Fisioteràpia pediàtrica. S’encarrega del tractament dels nadons, infants i adolescents en diferents patologies generals o relacionades amb el desenvolupament o el moviment. També tracta problemes neurològics, traumatològics o respiratoris.

Fisioteràpia respiratòria. Tracta diferents patologies i problemes relacionats amb l’alteració de la respiració. Està indicada per a tot tipus de persones, des dels més petits fins als més grans, que presentin alguna malaltia crònica que afecti directament el sistema respiratori.

Fisioteràpia traumatològica. Es podria considerar la branca més popular, la que tothom relaciona amb el terme “fisioteràpia”. S’encarrega del diagnòstic de lesions musculoesquelètiques per, posteriorment, aplicar les tècniques de la fisioteràpia més adequades. Entre les patologies i molèsties més comunes que es tracten en aquesta especialitat, destaquen les hèrnies discals, fractures, trencament de lligaments, esquinços, luxacions o contractures, tot i que, existeixen un gran nombre de possibles casos en què es pot aplicar.

Fisioteràpia ortopèdica. Consisteix en el diagnòstic i tractament de les disfuncions artroneuromusculars. Integra la informació de diferents branques de la fisioteràpia i la medicina i es fonamenta en el raonament clínic, l’evidència científica i el model biopsicosocial de cada pacient.

Fisioteràpia geriàtrica. Els beneficis de la fisioteràpia són molt amplis, i les persones grans també se’n poden beneficiar d’ells. Concretament, està destinada a tractar a les persones grans que es troben en un estat d’inactivitat o que han patit algun tipus de lesió. Tal com apunten els experts, amb el pas dels anys, és habitual que les persones grans adquireixin rutines sedentàries, de poc moviment. Aquest fet, unit a una possible lesió o malaltia, són factors que poden detonar en una lesió major. Per aquest motiu, aquesta disciplina se centra en la imposició de rutines de moviment i exercicis perquè aquest col·lectiu recuperi la mobilitat i, d’aquesta manera, pugui millorar la seva qualitat de vida.

1. Tractar el problema abans que arribi el dolor

Concertar una visita amb un fisioterapeuta ajuda a conèixer el nostre cos i detectar si alguna cosa no va bé. De vegades no s’és conscient de les àrees sobrecarregades que més endavant podrien causar dolor, per la qual cosa la prevenció i intervenció professional del terapeuta per millorar la integritat estructural del cos és essencial.

2. Millorar la mobilitat

La fisioteràpia pot ajudar a millorar la mobilitat per dur a terme activitats de la vida diària, cosa que fa que millori la qualitat de vida de les persones. Treballar la mobilitat articular redueix tensions i càrregues excessives en músculs, tendons i lligaments, disminuint així el risc de patir lesions musculoesquelètiques, a més de prevenir contractures, tendinitis i altres malalties.

3. Recuperació d’una malaltia o lesió

El més recomanable després de patir una lesió, sigui per causes esportives o derivades d’una intervenció quirúrgica o accident, és recórrer a la fisioteràpia. Encara que les lesions de cada persona i la percepció del dolor són únics, els pacients tendeixen a experimentar més benestar al llarg de la teràpia.

4. Alleujar els problemes derivats de l’edat

A més de prevenir i tractar malalties de molts tipus, la fisioteràpia també ajuda les persones grans a guanyar mobilitat i, per tant, millorar la seva qualitat de vida. Concretament, afavoreix el fet que la persona gran tingui més autonomia i redueix el risc de patir alguna patologia associada a la manca de mobilitat, com per exemple, la possibilitat de patir qualsevol mena de caiguda. Una prevenció que, a més, redueix l’estrès i l’ansietat, i facilita un descans i una millor qualitat del son

5. Assessorament i prevenció de lesions

El fisioterapeuta també és el professional que prescriu exercicis específics per ajudar a millorar la mobilitat funcional. Aquests exercicis són de diversos tipus: exercicis d’enfortiment, exercicis de rang de moviment, exercicis de flexibilitat i exercicis d’equilibri. A més, també dissenyen rutines d’activitat física, indicant quins exercicis són millors en funció de la condició específica de cada pacient.