El professor Manel Güell fa un estudi sobre l’edició de llibres al Penedès el darrer any

0
165

El vilafranquí Manel Güell, professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, ha elaborat una breu anàlisi dels llibres publicats al Penedès el darrer any, a partir de la selecció de 90 llibres que van aparèixer ressenyats en la passada edició de La Fura i que vol donar una visió panoràmica de les novetats bibliogràfiques a l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. L’informe es pot llegir a continuació.

Les temàtiques

Els temes dels llibre estan molt repartits. Els he classificat en: poesia, història, cultura popular, novel·les i contes per adults, assaig i educació, contes infantils, vins, fotografies, medi natural i excursionisme. En alguns casos són una mica barreja. Per exemple un conte infantil sobre tema de la festa major o un de història sobre el món del vi que és diferents dels dos llibres sobre vins que no tenen una mirada històrica. En qualsevol cas, la majoria de llibres s’identifiquen en els gèneres tradicionals que he classificat.

La història, amb 22 títols, és el tema més recurrent i s’ocupa pràcticament de tots els períodes, des de l’època medieval a la guerra civil i també dels àmbits locals o més generals. Curiosament segueixen a la història un frec a frec entre les novel·les i contes per adults, amb 17 títols, i els llibres d’assaig amb 16 títols. Als llibres d’assaig trobem molts “subgèneres”, des de llibres d’autoajuda, d’educació, articles periodístics, reflexions sociològiques i filosòfiques, emprenedoria o lideratge, és a dir un ventall molt divers. Segueixen també amb poca diferència els contes infantils, 13 llibres, i els de poesia amb 11 reculls, la majoria d’un sol autor. Els contes infantils són tots il·lustrats i uns quants tracten de temes de cultura popular. És destacable la publicació de llibres de poesia, un gènere considerat minoritari, però que en aquesta anàlisi representa el 12% de llibres publicats. La resta de temes són menys significatius: 5 títols de cultura popular, des del pessebrisme a la construcció de bestiari festiu i als castellers, dos llibres de medi natural, dos sobre vins, un d’excursionisme i un recull de fotografies.

La llengua dominant és el català. Dels 90 llibres, 80 són en català i 10 en castellà. Els llibres en castellà són novel·les i libres d’assaig. Cal matissar que un dels llibres està escrit en les dues llengües i l’he compatibilitzat com a llibre en català.

Les editorials

Com és sabut, estem vivint una explosió d’editorials com mai a la història. De fet no existeixen estadístiques del tot fiables sobre el nombre d’editorials catalanes, ja que el còmput depèn de si estan agremiades o organitzades en alguna entitat. Al costat de les “grans” editorial, han nascut centenars d’editorials alternatives, amb una infraestructura senzilla i econòmica, fins arribar a l’editorial “unipersonal”, o sigui una editorial formada per una sola persona que hi treballa de manera habitual o ocasional. Un altre fenomen paral·lel és el de l’autoedició. Actualment existeixen editorials que només publiquen llibres d’autoedició i la majoria d’editorials convencionals també ofereixen aquest servei si algú vol publicar un llibre. Aquests dos fenòmens són presents en la llista de 90 llibres que s’estan analitzant.

A la comarca existeixen dues editorials consolidades, Andana a Vilafranca i El Cep i la Nansa a Vilanova. Lògicament són les editorials amb més títols referenciats: 8 llibres Andana i 7 llibres El Cep i la Nansa. La resta d’editorials són d’un sol llibre. Excepte Pagès Editors, una editorial de tipus mitjà de Lleida, amb 4 títols i Gregal amb dos llibres. Les altres editorials són les que formen part d’aquest món alternatiu que hem comentat. Concretament són: Circulo Rojo, Antoni Dalmau, Silva, Rata, Stonberg, Atlantis, llibres del Delicte, Males Herbes, Saloria, Sebla, Lince, Ruser, Icària, Afers, Letrame, Uno editorial, Edicions Plan B, Brins, Goliath, Bòbila, La Breu, Saragossa, La Torratxa, Calumnia, Caligrama, Teerra Ignota, Edicions Vendrellenques, Célebre, Carena i Tremendes. Imagino que molts dels lectors d’aquest article hauran “descobert” noves editorials. Cal afegir altres llibres d’editorials ja consolidades com són Cossetània de Valls, Gregal, Horsori, especialitzada en llibre universitari, Mediterrània que publica els llibres d’històries amb dibuixos de la Pilarin Bayés, Salvatella especialitzada en el món infantil i educatiu, Eumo de Vic editorial de referència en pedagogia, i Ara llibres en un llibre col·lectiu del qual un dels autors és vilafranquí.

Els llibres autoeditats són significatius: 9 pròpiament d’autoedició i 4 més per editors que habitualment no fan aquesta tasca, com és el cas de dues impremtes de Sant Sadurní ( Vàries i Llopart), la colla de diables del Vendrell i un particular, Ramon Creixell. És a dir un total de 13 títols que representen el 14, 4% del total dels 90 llibres analitzats. Les temàtiques dels llibres autoeditats gairebé recullen tots els gèneres. En trobem de poesia, novel·la, història, assaig, conte infantil i fotografia.

Les publicacions institucionals estan representades amb un total de 12 llibres. La representació institucional està liderada per l’ajuntament de Sant Sadurní amb 3 títols seguit del de La Bisbal amb 2 i els de Mediona i El Vendrell amb un títol cadascú. L’Institut d’Estudis Penedesencs publica dos llibre i la resta es reparteix entre la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Parc del Foix, que depèn de la Diputació de Barcelona.

Mirat globalment la proporció és de 42 editorial diferents, 12 publicacions institucionals i 13 d’autoedició.

Autors

El catàleg d’autors dels 90 llibres analitzats és de 98 autors i 14 il·lustradors i il·lustradores, ja que alguns llibres tenen més d’un autor. Tots el autors han escrit un sol llibre menys Manel Güell que n’ha publicat dos. Destaca Antònia Bonell que és responsable de la il·lustració de tres títols i Jordi Pellicer de dos llibres. La resta d’il·lustradors ho són de un sol títol.

Signen com a coordinadors de llibres un total de 5 autors. La majoria de llibres són solament d’un sol autor i 5 títols els signen dos o més autors. Dos títol són d’autors diversos que no es citen a la portada. La proporció entre autors i autores és : 49 dones entre autores i il·lustradores i 63 homes, també entre autors i il·lustradors.

Es pot suposar que la majoria d’autors no són escriptors professionals, tot i que no disposo de dades sobre aquesta qüestió. Una excepció coneguda és el vilafranquí David Monteagudo. Pràcticament tots els autors són actuals, excepte el pensador Rodolf Llorens i Jordana que va morir l’any 1985.

Conclusions

Aquesta anàlisi està limitada per la pròpia tria del setmanari La Fura. De tota manera, crec que és una primera radiografia del tema dels llibres, editorials i temàtiques a les nostres comarques. Aquesta anàlisi es podria complementar amb una llista exhaustiva de tos els llibres publicats. També falta una dada molt significativa: llibres venuts i per tant nombre aproximat de lectors. Altres aspectes: paper institucional en aquesta temàtica més enllà de fer d’editors, accions per potenciar la difusió dels llibres, el rol de les llibreries. biblioteques i mitjans de comunicació, etc. La qüestió queda oberta fins al proper Sant Jordi…

FER UN COMENTARI