El 30 de juliol finalitza el termini per presentar al·legacions al Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables de Catalunya (PLATER), l’eina amb què la Generalitat vol ordenar la implantació de noves instal·lacions eòliques i fotovoltaiques arreu del país. Catalunya necessita avançar cap a un model energètic més sostenible, i per aconseguir-ho caldrà augmentar de manera significativa la producció d’energia renovable. Segons el mateix pla, encara falten 48.000 megawatts de nova potència renovable per assolir els objectius fixats per a l’any 2050. Una quantitat d’energia que obliga a planificar amb visió de país i a prendre decisions que no sempre seran senzilles.
Ara bé, la necessitat de desplegar renovables no hauria d’evitar el debat sobre com es fa. Les veus que aquests dies s’han aixecat des de municipis com Olèrdola, Sant Quintí de Mediona o la Bisbal del Penedès posen de manifest una preocupació compartida. Alguns ajuntaments denuncien que les zones considerades prioritàries per a la instal·lació de camps fotovoltaics afecten espais agraris, àrees d’interès paisatgístic o terrenys que envolten nuclis urbans. També qüestionen que el planejament s’hagi elaborat sense tenir prou en compte els plans urbanístics municipals i les particularitats de cada territori.
Cal recordar, però, que el debat no és entre renovables sí o renovables no. De fet, seria difícil defensar que Catalunya pugui garantir el seu futur energètic sense una aposta decidida per la transició energètica. El repte és, per tant, trobar la manera d’integrar aquestes instal·lacions amb els valors paisatgístics, ambientals i econòmics de cada municipi. Els ajuntaments són els qui millor coneixen la realitat del seu municipi. Per això, és lògic que reclamin més capacitat de decisió en una planificació que tindrà efectes directes sobre el seu futur. La transició energètica requereix consens social i complicitat institucional.
Necessitem més renovables, sí. I probablement més de pressa del que tocaria. Però també necessitem que la implantació 26sigui equilibrada i consensuada. El període d’al·legacions és una oportunitat per millorar el document i corregir aquells aspectes que generen més neguit al territori.
