El síndic de greuges de Vilafranca denuncia les traves a l’empadronament i qüestiona la presumpció de veracitat policial

0
710
Jaume Rafecas, presentant l'informe de la Sindicatura de Greuges de Vilafranca de 2021.

El Síndic de Greuges de Vilafranca, Jaume Rafecas, va presentar dimarts al ple municipal el seu quart informe anual, corresponent a l’any 2021, que va ser una crítica demolidora a l’actitud de l’Ajuntament vers els col·lectius més vulnerables, en temes com l’empadronament, l’habitatge, els preus funeraris o la indefensió ciutadana davant la paraula de la Policia Local. Rafecas va dir que estava cansat que no se solucionessin els problemes recurrents que denuncia cada any per manca de voluntat del govern local, va parlar de “desgast”, de “cansament”, de “temps perdut” i va anunciar que no prorrogarà el seu mandat de cinc anys com a Síndic, de manera que el de 2022 serà l’últim.

En primer lloc, Rafecas va recordar el paper de la Sindicatura de defensar els drets de la ciutadania davant de l’administració, de millorar la transparència de l’Ajuntament, fins i tot de “dignificar la concepció majoritària que la ciutadania té de la política”, però que l’Ajuntament no hi creu “de debò”, en aquesta figura, com demostraria el fet que els regidors no prioritzin atendre les seves demandes mediadores.

Quant a casos atesos, un cop salvat el sotrac de la covid, s’ha tornat a la xifra de queixes habitual, de manera que “el descens de 2020 va ser únicament i exclusiva per la pandèmia”. Una queixa molt habitual i recurrent: la presumpció de veracitat de la Policia Local: “no entenc que no es pugui posar en dubte, no hi ha excepcions”. Quant a les multes, tot i que en la majoria de casos acaba donant la raó a l’Ajuntament, va dir que 100 euros per aparcar malament era “desorbitat, de les més cares del país”, i va proposar un escalat d’imports, de manera que la primera multa tingués un cost simbòlic de 20 euros, la segona 40… i anar pujant.

La gestió que l’Ajuntament fa del padró és un dels temes que més enerven el Síndic. Va etzibar que l’empadronament “és un dret fonamental, universal, és una foto de la situació, no un sedàs que es pugui adaptar a un posicionament polític”, i va assegurar que si darrerament hi ha hagut un cert canvi d’actitud de l’Ajuntament, no ha estat per convicció sinó per “la pressió creixent” que ha rebut “de diverses bandes”. Jaume Rafecas no admet que s’equipari empadronament amb delinqüència: “els delinqüents de corbata i americana estan perfectament empadronats”. I va sentenciar que els casos defensats per la Sindicatura “no són delinqüents”. Però “poquíssimes” vegades se n’ha sortit.

També va dedicar uns minuts a denunciar la manca d’habitatge a preus assequibles. Va felicitar l’Ajuntament per haver aprovat el Pla Local d’Habitatge, però també va recordar que el problema era “enorme, enquistat i creixent”, i que era un dret al qual tenien especial dificultat d’accés “les persones i famílies més vulnerables”, especialment “segons quin sigui el seu color de pell i la seva procedència”.

Va cloure la seva intervenció denunciant la discriminació que suposa tancar determinat local per causar molèsties al veïnat i, en canvi, altres zones on també es causen molèsties constants “ni s’ho plantegen”. L’elevat preu dels serveis funeraris (“no hi ha res a fer mentre l’Ajuntament ho vegi com una empresa privada”), el tancament d’oficines i restricció horària dels bancs, o el fet que Jutjats, SEPE, Hisenda, entre altres, hagin deixat ja com a definitives les restriccions a l’atenció presencial, o haver de demanar per tot cita prèvia, són altres de les queixes que el Síndic va voler posar sobre la taula durant la presentació de l’informe de 2021.

FER UN COMENTARI