El traductor automàtic, un altre regal enverinat

0
104

El mes passat us parlava del corrector automàtic. Avui us explicaré una altra batalleta (deuen ser coses de l’edat), però ben intencionada, per demostrar que estem, amb el traductor automàtic de l’ordinador, davant d’un altre invent fabulós, sense cap mena de dubte, però suposant que sabem llengua. Si en sabem, ens estalviarà un munt de temps; si no, ens carregarà amb un munt de problemes.

Era l’any 2000 o 2001, si no recordo malament, que a la Junta del Vinseum –aleshores Museu del Vi– em van encarregar de corregir el text del projecte museístic, que el director havia redactat en castellà i passat pel traductor automàtic.

Ara és molt diferent i tot això està molt més evolucionat, ja ho sé. Per això us demano que feu l’esforç mental de situar-vos a l’època, quan l’ús d’aquesta eina era una absoluta novetat. A part de trobar coses i cosetes errònies o inexactes, tot d’una em surt el Museu del va venir. Renoi…! Direu que ja es veu, que és la traducció literal de Museo del Vino… Insisteixo, actualment ja hi estem acostumats, però aleshores… vaig haver de rumiar una estona.

Però la cosa no acaba aquí: més endavant em surt el Museu del vaig veure. Verge santa! Què significa, això, ara…? Estava desconcertat, francament. I em va costar una altra bella estona esbrinar què passava: resulta que de tant en tant el text original utilitzava, entre cometes, “Museu del Vi” (en català dins el text castellà) en comptes de l’habitual Museo del Vino.

A la presentació de La Vanguardia en català ens van explicar que cada autor redacta els seus textos en català o en castellà, segons li vagi més bé; els textos són processats pel traductor automàtic i, ell mateix o un corrector, depèn, ho corregeix. Només puc dir que, dels diaris en català que llegeixo (o fullejo), La Vanguardia és, amb gran diferència, el que conté més faltes.

Finalment, fixeu-vos en aquesta foto, real com la vida mateixa. És la diapositiva 9 de la presentació Català o castellà?-02, de la meva web www.lortografiaalcarrer.estalella.cat. És fàcil endevinar què els va passar: van buscar empeño al diccionari castellà-català, no van caure en el fet que l’accepció que buscaven era penyora i hi van clavar la primera que hi van trobar, afany. I fot-li, que és de Reus!

FER UN COMENTARI