Arriba Corpus i a Sant Sadurní celebren les festes dels Barris, les més nostrades de la capital del cava i, paradoxalment, les que compten amb uns pressupostos més ínfims, ja que es financen tal com es feia a l’antiga manera, passant el plateret casa per casa. Barris no és una festa de portes enfora. És la festa de la gent de Sant Sadurní, per a la gent de Sant Sadurní; per això és tan estimada per la gent de Sant Sadurní. I malgrat ser oberta a tothom, amb un programa d’actes de format convencional, és convenient anar-hi agafat de la mà d’algú del municipi per viure-les amb tota la seva intensitat, ja que no deixen de ser unes festes de barri, per a la gent del barri; una excusa per fer barri, per relacionar-se, per convidar familiars i amistats a casa a coca i cava. I l’endemà, ja seran els d’altres barris els que tornaran el convit. Dissabte, en canvi, és el dia amb el programa d’actes més complet, fins i tot intens, pel fet de caure en cap de setmana. Tot seguit ho veurem.

Barris és la festa sadurninenca que té les seves arrels més fondes. N’hi ha referències des de fa més de 300 anys. El vincle religiós de la festa és evident, com també ho és la seva progressiva secularització, que l’ha desvestit de la seva raó de ser original i l’ha derivat cap a un caire més eminentment festiu. No se sap ben bé en quin moment la festa dels barris va desaparèixer; sí que se sap que a finals del XIX es va recuperar i que de llavors ençà no ha deixat de fer-se, amb l’excepció del bienni que es va escaure en plena Guerra Civil (1937 i 1938).

5. Cinc nexes d’unió

Al Allarg de set dies, cadascun dels set barris tradicionals de la vila disposa d’un dia de celebració. L’ordre és sempre el mateix: comença dijous amb l’Ajuntament i el van succeint Sant Antoni, Montserrat, Església, Diputació, Cavallers i Raval. Enguany, Barris s’escau del 20 al 27 de juny.

Cada festa l’organitza i autogestiona el veïnat de cada barri, i cadascuna té la seva pròpia idiosincràsia, però hi ha un seguit d’elements comuns, o fils conductors, que els uneixen i que es repeteixen cada dia a tots els barris: la festa comença a les 2 del migdia amb una tronada; a la tarda hi ha una xocolatada infantil; al vespre es llança un castell de focs artificials; també al vespre hi ha una ballada de sardanes; i s’acaba l’endemà amb el rengle.

L’estructura de Barris és, doncs, com ho és la de la majoria de festes tradicionals, estable. Però, com dèiem abans, cada barri té la seva particularitat. Sempre comença amb el barri de l’Ajuntament, el dijous. Aquest és l’únic que no l’organitza la població civil, sinó que ho fa el Consistori, i és la festa més institucional i la menys… esponerosa: s’hi fan els actes comuns i poca cosa més. Enguany, el concert a càrrec de La Santsa Banda, de l’Escola Municipal de Música de Sant Sadurní. Amb la resta de barris, l’Ajuntament només hi col·labora amb la logística (cessió de cadires, taules, entarimat, etc.).

4. El rengle

El rengle del barri de l’Ajuntament es fa el divendres, enguany avui, 21 de juny. És a les 5 de la tarda, tres hores després que ja s’hagi fet la tronada d’inici del barri de Sant Antoni, que celebra la festa divendres. I el de l’Ajuntament és un rengle diferent del dels altres barris. Vegem-ho.

Què és el rengle? El rengle és una petita cercavila que surt del barri mateix i desfila fins a l’Església, on es diu missa, es fa una ofrena, es beneeix la coca i, tot seguit, segueix la desfilada pels carrers de Sant Sadurní. La tradició diu que els homes hi han de portar bastó i un clavell vermell a la solapa, i que les dones han de dur mantellina a les espatlles, que seran blanques en cas d’estar solteres i negres en cas d’estar casades.

El rengle del barri Ajuntament és especial, és diferent dels altres. Perquè és infantil. No el conforma el veïnat del barri Ajuntament en si, sinó que la institució local hi convida tots els infants que van a les escoles de Sant Sadurní, tant a l’escola bressol com l’alumnat d’infantil i primària. Fins a sisè. És, amb diferència, el rengle més multitudinari de tots. Tant, que el punt d’arrencada no es fa en un sol carrer: es reparteixen entre els carrers Dr. Escayola i Montserrat.

Hi van nens i nenes, doncs, de tots els barris, tots mudats, amb la participació dels gegants locals Ferran i Isabel (que l’encapçalen), de la banda de música, els regidors i regidores consistorials, l’alcalde, el cap de la policia local, el cap dels Mossos d’Esquadra, el jutge de pau i el mossèn. I després de fer el recorregut pels carrers del centre, es retroben a la plaça de l’Ajuntament (sense haver passat per l’església, a diferència dels altres barris), on s’acaba repartint coca i una paperina de confits a tota la mainada. Per això se n’hi diu el rengle dels confits. Els altres barris tenen “rengles” amb coca però sense confits.

Hi ha dues músiques característiques del rengle. Sota la doble àguila, de Wagner, és la música pròpia del rengle, de la desfilada, mentre que en les parades que es van fent al llarg del recorregut es balla el valset El ball de la mantellina.

3. B’ersot!

Al programa d’actes d’aquest 2019 també s’hi pot observar un altre nexe d’unió entre barris, que és novetat: el B’ersot! Serà un acte en què cada barri simbolitza el traspàs de la responsabilitat d’organitzar la festa al següent barri que li pertoqui. Cada barri el fa en una hora diferent, abans o després del rengle, i està previst que s’hi faci el lliurament de les paneres i les mantellines del rengle.

2. La mida sí que importa

Encesa de la falla del barri Diputació de l’any 2017 (foto: Jaume Lujan).

El nombre d’actes que es fa a cada barri està íntimament relacionat amb les dimensions del barri (i això es tradueix amb el nombre de cases per on es pot passar a recaptar fins per pagar la festa) i també en el dia que cau. Així, el barri Montserrat sempre cau en dissabte i com que el barri és gran i la festa cau sempre en festiu, el programa és el més complet de tots, amb actes continuats i per a tots els públics des de les 2 del migdia i fins a la matinada. Per estar tot el dia al carrer amb els montserratins, vaja.

L’endemà diumenge, com no pot ser d’altra manera, toca el barri Església, que també aplega força actes, alguns de ben singulars, com la catifa de flors que s’inaugura a les 2 del migdia, just després de la tronada i el repic de campanes anunciant la festa. Una catifa de corpus que es comença a confeccionar a les 6 del matí, per tal que al migdia estigui acabada, i amb flors de colors ben vius anades a collir la vigília. També tenen processó de corpus, revetlla popular amb encesa de la foguera amb la Flama del Canigó, en escaure la nit de Sant Joan.

Dos dies abans, divendres, al barri Sant Antoni (Era d’en Guineu) desfila una carrossa acompanyada d’una xaranga, amb el castell de focs entremig. I la setmana que ve, entre setmana, pel fet de no ser en dia festiu, acostuma a haver-hi menys actes. Dilluns, el barri Diputació es caracteritza per la presència durant tot el dia d’una falla de to satíric a la plaça Manel Raventós, que s’acaba cremant al vespre. Dimarts toca el barri més petit, el Cavallers, que és un únic carrer i, per tant, són menys els contribuents a finançar la festa. I el dimecres 26 tanca el serial de Barris el del Raval, del qual destaca el castell de focs. A més a més, ja fora de les dates que pertoca, des de fa uns quants anys se celebren un parell de sopars de barri, veïnals, el mes de juliol, que enguany seran els divendres 5 (Diputació, al pati de l’Índex) i 12  (Cavallers, a la plaça de l’Ajuntament).

Val a dir també que alguns barris han passat en els darrers anys una certa dificultat per mantenir la tradició d’organitzar Barris. La festa, com s’ha dit, és molt estimada per la ciutadania, però és un fet evident que costa trobar relleu generacional en algunes comissions organitzadores, i potser cal repensar-la, posar-la al dia i trobar algun al·licient nou que faci de guspira per revitalitzar-la.

 

1. Barris és una festa molt de Sant Sadurní

Cinto Barberan, president de l’associació de les festes de Barris de Sant Sadurní

Per bé que cada barri de Sant Sadurní organitza la seva festa, des de fa alguns anys existeix una coordinadora de les festes de Barris, a petició dels propis organitzadors i amb el suport de l’Ajuntament. Enguany, l’ens s’ha formalitzat, dotant-lo d’un NIF propi, que per exemple pot contractar grups de música i posteriorment declarar-ho, sense que ho hagi de fer ningú a títol personal. Cinto Barberan n’és el president.

Com definiries les festes de Barris?

És una festa molt de Sant Sadurní, que se sent des de Sant Sadurní. Hi ha altres festes que es viuen d’una altra manera, que es mantenen amb una subvenció de l’Ajuntament, que hi ve gent de fora, com el Cavatast, però a Barris… si hi vens i no coneixes ningú, no t’assabentes de res. Excepte el dissabte, que hi ha un programa brutal, en què pots empalmar actes tot el dia, si vols. I no es busca que sigui d’una altra manera, no se’n fa publicitat.

En què ha canviat, amb els anys?

La diferència d’ara amb fa vint anys és que durant molts anys vam ser 9.500 habitants, tothom tenia la porta oberta, tothom es coneixia i era una festa de carrer: tothom comprava la coca dels Barris, es treien les taules al carrer i tothom entrava a casa dels altres perquè et convidaven els amics a fer un tall de coca i cava, i potser una mica de ball.

I ara?

Actualment tenim 4.000 habitants més, en pocs anys s’ha perdut aquell caliu de poble i s’ha anat convertint cada dia en anar fent un programa d’actes. Ha anat evolucionant a fer del dia, una programació.

A què es deu, la creació de la coordinadora?

S’ha creat una associació per poder tenir un NIF, per si s’ha de generar alguna factura, pagar l’IVA i rebre subvencions de l’Ajuntament. Per exemple, si es contracta una orquestra, ho ha de fer algú amb un NIF.

FER UN COMENTARI