En l’època medieval hi hagué moviments religiosos fora del control oficial de l’Església. Un dels exemples més destacats foren els beguins, que van ser considerats heretges perquè tenien les seves pròpies opinions o interpretacions sobre l’autoritat religiosa de l’època. Portaven una vida fraternal i de pietat sincera, defensaven noves formes d’abstinència i de penitència severa. Es reunien en cases o espais per a la lectura d’opuscles que havien estat enfocats a gent humil i redactats en llengua catalana (vulgar), ja que era més fàcil traspassar les idees a gent de tota classe.
Un carrer de nom Beguins existia des de finals del 1388 fins a finals del segle XVI, situat davant del convent dels franciscans fins la rambla de Sant Francesc, espai on es reunien.
El beguinisme va actuar a Vilafranca durant quaranta anys, en la primera meitat del segle XIV. En un primer moment no van ser perseguits. Tot i pertànyer a un orde religiós, no seguien una vida conventual: es podien casar, tenien relacions sexuals i vivien conjuntament homes i dones. El primer beguí vilafranquí que apareix en la documentació és el frare Gerald Pere, que estava casat amb la monja Ferrera. A la mort d’aquest, el seu amic frare Bernat Fuster, com a beguí, va ser citat pel bisbe com a aliorum fratrum (els altres frares), i li manava que complís els deures conventuals imposats per l’orde de Sant Francesc. Així va començar un procés inquisitorial (1344-1345) contra els beguins de Vilafranca. Van ser interrogats set homes i cinc dones, alguns franciscans i elles monges clarisses. Van ser acusats només a partir de suposicions, però sí que era més sòlida l’acusació contra la família de Bernat Fuster, entre ells la monja benedictina Geraldona Fuster, filla de Bernat. Alguns van ser cremats i altres – com el mateix Bernat Fuster– empresonats. En les declaracions eren forçats a dir, dient el seu nom: “jo sor Maria Justa de tercera regla, habitant de Vilafranca del Penedès, davant vostre, bisbe i venerable Guillem Costa, de l’orde de predicadors inquisidors, davant dels sagrats evangelis que em presenten al davant, em penedeixo i renego de l’heretgia que nega la fe del senyor nostre Jesucrist. També adjuro de totes les opinions que van contra l’església santa romana”.
No tan sols els beguins van ser acusats d’heretges. També ho van ser els frares franciscans Pere Mercer i Arnau Ponç de Vilafranca. El primer, a causa dels sermons herètics que predicava, i el segon va ser acusat d’irrespectuós per una disputa des del púlpit amb un capellà de l’església de Santa Maria (1344).
