Un cop més, les eleccions del 28 de maig han demostrat que això de les majories absolutes és una rara avis i només es pot donar en pobles petits com Albinyana, que és on s’acostuma a votar el candidat, però cada cop més la gent vota el partit independentment de qui vagi davant.
Hem convertit el Penedès en una ciutat dormitori, i la gent és més propera a Collboni o Colau que no pas a Martínez o a Casañas que són els que es juguen els regidors a casa nostra.
Després de les crisis de les immobiliàries d’ara fa uns deu anys, la premsa comarcal està sota mínims. Ja té prou feina per elaborar una agenda i unes notícies bàsiques del territori que abraça, no té temps ni per fer investigació ni per aportar notícies originals, la gran majoria te les trobes en la premsa d’ajuntaments i emissores municipals.
Davant aquesta situació, hi ha disparitat de vots que al final necessiten els d’una altra formació per assegurar els pròxims anys de pau i tranquil·litat. En la majoria d’aquests casos, davant les noves forces, els hereus de CDC, PP i PSOE s’acostumen a ajudar per mantenir el poder i deixar fora altres formacions noves com Podemos i Vox, entre altres. Els vells polítics de tota la vida es tornen a ajuntar per evitar que els intrusos els prenguin un mil·límetre de poder.
Alguns polítics del segle passat ja s’haurien de retirar i deixar pas a les noves generacions. Un polític, com a molt dues legislatures en una mateixa administració i després, que deixi passar l’aire nou i que les cares noves marquin els nous temps. Ningú és imprescindible i menys en política.
