Els Castellers de Vilafranca ho han tornat a fer. Després d’una temporada excel·lent, amb els millors castells per Sant Fèlix i la victòria al concurs de castells de Tarragona, per la diada de Tots Sants van posar la “cirereta” de la qual ja parlava el cap de colla Sisco Benet a principis de 2022, quan planificava el que volia que fos la temporada present. Amb la corona del concurs al sarró, els esforços es van concentrar en entrar en la “dimensió desconeguda” de què parlava fa tan sols quinze dies. I per Tots Sants, ho han tornat a fer.

El primer pilar de 9 amb folre, manilles i puntals carregat de la història dels castells. Un pis més per fer vibrar una plaça plena a vessar, amb el silenci respectuós que mereix una construcció inèdita i d’aquesta magnitud, i un esclat d’alegria com feia temps que no es veia. La plaça, la colla, el món casteller tenien ganes de veure’l, i els Castellers de Vilafranca hi van posar els cinc sentits per fer-lo realitat.

El més magne pilar va arribar en cinquena ronda. Abans havien fet un intent desmuntat de 3 de 10 amb folre i manilles, desfet amb setens posats perquè l’encaix entre manilles i quarts mai va ser còmode i no feia presagiar una bona resolució. Hi van tornar i va estar millor, però tampoc com a Tarragona, i “tan sols es va pode carregar”.

En aquest punt, els verds van optar per no esperar a la ronda de pilars i, abans d’estar massa cansats, portar a plaça el que tothom volia veure, el pilar de 9 amb folre, manilles i l’estructura nova de puntals. Van anar pujant l’obra d’enginyeria amb mètode, ràpids però sense rebregar massa la triple pinya enlairada perquè qualsevol moviment brusc podia ser letal per al castell. Amb el quint col·locat, les quatre bases de sota es movien massa, el quint no se sentia bé i van optar per desmuntar. No van arribar a sonar gralles. A la baixada, es va esfondrar.

Per asserenar-se, abans de tornar-lo a intentar van plantar una nervisosa torre de 9 amb folre i manilles que va tirar d’ofici per descarregar-se. S’havia de fer aquest segon plat per arribar amb plenitud a les postres. I quines postres! Aquell pilar provat per primera vegada per Tots Sants de feia vint anys es va erigir millorat, amb molt més bagatge de folres i manilles, i amb uns puntuals experimentals. S’hi podien veure castellers i castelleres donant suport amb el braç al pis superior, a l’esquena del de davant… L’engranatge era fràgil, però s’anava muntant i era prou compacte per aguantar el que pujaria dalt. Sempre amb moviment, sempre amb “l’ai ai ai”, l’espadat més alt va anar pujant, el quint anava compensant el moviment que venia de baix i el que baixava de dalt, i es va poder carregar el pilar de més, amb una enxaneta que es deixava anar de mans per acaronar el cel tímidament i iniciar ràpidament el descens, que ja no va ser a temps de completar. Però tant se val! Els Castellers de Vilafranca havien bastit un altre castell inèdit. Com en el seu dia el 4 de 9 amb agulla, el 3 de 10, la torre de 8 i tants altres. Els Castellers han fet entrar els castells en una nova “dimensió desconeguda”.

A la mateixa plaça, tant Capgrossos de Mataró com Xiquets de Tarragona descarregaven l’1 de novembre el 5 de 8 (els matalassers, després d’un intent desmuntat), el 3 de 9 amb folre i el 4 de 8.

FER UN COMENTARI